Festina lente, afanya’t lentament. Aquesta llatinada és un oxímoron que ens ve de primera per descriure el capteniment que hauríem de tenir amb la lectura: llegir amb entusiasme, però sense atabalament ni precipitació. Un llibre demana que estiguem sols per ell.
Capbussar-se en la lectura vol dir estar disposats a deixar-se sorprendre. Més que disposats: retuts davant els misteris del món i de la vida que anem trobant al dedins de les paraules i del relat que llegim. Aleshores podem entrar en el text i en el seu univers, explorar-lo, deixar-nos dur per on vulgui que ens porti, qüestionar-lo i qüestionar-nos. Podem assajar d’entendre el text literalment, o podem fer marrades i fabular, o fugir-ne del tot i fantasiar.
En els llibres s’hi narra el món i el pelegrinatge que hi fem els homes. Solen relatar una història concreta amb un argument particular, però un obra literària de debò és també una al·legoria d’algun aspecte universal de l’home. «L’Odissea, és grandiosa només perquè la vida de tots és un viatge; la Ilíada, només perquè la vida de tots és una batalla; el Llibre de Job, perquè la vida és un enigma», deia Chesterton.
Un llibre és un camp sense portes; hi glateix la vida i, com la vida, és irreductible. És com un cabdell de fils on van apareixent caps que podem anar estirant, ara l’un, ara l’altre, ara no, i ara hi torno. Hi descobrim rastres del nostre món interior, trobem relacions amb els nostres records, amb el que pensem, amb el que sentim.
El procés cognitiu humà comença amb les sensacions, que són les impressions que ens causen les informacions exteriors i interiors que rebem a través dels sentits. Els cervell selecciona, organitza i interpreta aquestes informacions sensorials i genera representacions mentals, conceptes, que són les abstraccions intel·lectuals bàsiques que ens permeten de comprendre les experiències. Tot aquest procés rep el nom de percepció.
Les experiències que vivim mentre llegim deixen petja, originen percepcions i representacions mentals en forma de sinapsis, que són les connexions dels circuits neuronals. Allò que llegim empremta el cervell, l’impressiona, anàlogament com la llum empremta imatges sobre l’emulsió fotosensible de la pel·lícula fotogràfica d’una càmera analògica o sobre el sensor d’imatge d’una càmera digital. És així com obra la lectura en el nostre cervell.
Les percepcions d’un moment concret combinades amb la remoció de les vivències personals antigues desades en la memòria són les que fan que una mateixa realitat recali en cadascú de manera diferent, amb capes distintes i gruixos dispars. Per això, quan tres amics rememoren uns anys després un mateix fet que van viure junts, cada u l’explica de tal manera que els altres dos es fan creus que no recordi tal o qual altra cosa, o que addueixi raons tan diferents. De la mateixa realitat cadascú n’ha fet una ficció, l’ha interpretada personalment. La realitat és tornassolada, amb totes les gradacions de colors que puguem imaginar.
Durant la lectura ens submergim en la concreta existència del personatges, vibrem amb els seus afanys, ens indignem amb les seves dolenteries, els acompanyem en les seves penes. Però partint de la mateixa visió de l’autor, cada lector la percep a la seva manera i a partir del seu univers personal.
En el discurs de promoció de la futura London Library, Thomas Carlyle afirmava que la bondat d’un llibre no és tant l’aprenentatge o la reminiscència de les coses que trobem directament expressades, sinó la mena de ressonància que desperta en les nostres ments. Un llibre pot fer-nos conèixer mil coses que ell mateix no coneix, deia. C.S. Lewis ho descrivia d’una altra manera: un llibre posseeix la facultat de convertir-nos en un miler de persones i seguir sent nosaltres mateixos.
Quan llegim hauríem de procedir amb la mateixa actitud amb què contemplem els fets exteriors a nosaltres i tot allò que ens passa, això és, amb l’admiració i l’avidesa pròpies de l’infant, amb la receptibilitat i la permeabilitat que hauríem de tenir en l’edat adulta, i amb la mirada reflexiva i atenta característica de la maduresa. Al capdavall, els llibres ens concerneixen, com a persones, com a ciutadans i com a forjadors de cultura que som.
Gaudim, aprenguem i formem-nos amb la lectura. Llegim amb fervor, però sense presses. Festina lente.
