La nit de diumenge (matinada de dilluns a Catalunya) la cadena HBO va emetre als Estats Units el sisè i últim episodi de la vuitena i última temporada de Joc de Trons, el fenomen televisiu de la dècada. La setmana anterior, l’emissió del penúltim episodi havia desfermat la ira de molts seguidors de la sèrie que, descontents amb el desenllaç, van iniciar una recollida de signatures mitjançant una plataforma d’internet per demanar a HBO que tornés a rodar la temporada final. A hores d’ara ja compten amb un milió quatre-cents mil de signants. Un-mi-lió-qua-tre-cents-mil. I no paren d’augmentar.
No sé com és que no se m’havia acudit abans. Tan aviat com acabi d’escriure aquest article li enviaré un correu electrònic a Clint Eastwood per demanar-li que refaci el final d’Execució imminent, la pel·lícula que va dirigir i protagonitzar fa vint anys, una història esplèndida espatllada per una resolució que sempre he trobat lamentable. Aprofitaré també per escriure a Tom Waits i demanar-li que escurci una mica “Sins of my father”, del fantàstic Real Gone, ja que els deu minuts i mig que dura se’m fan un pèl llargs i alguna vegada fins i tot he tingut la temptació de saltar-me-la. També li demanaria a Homer —el grec, no el d’Springfield— que (alerta spòilers) suavitzés una mica la revenja d’Ulisses amb els pretendents a l’Odissea; això de tallar a bocins el pobre Melanti i fer-lo servir de menjar per als gossos està bé per a en Ramsay Bolton, però no fa per tot un heroi grec. Però em temo que en aquest cas faig uns quants segles tard.
¿Per què hauríem d’assumir que de vegades —fins i tot sovint— les coses no acabin com voldríem? Afrontar-ho és dolorós i costa d’acceptar. Resulta molt més fàcil demanar un altre final, un que coincideixi amb els nostres desitjos, i estalviar-nos la frustració. La vida pot ser meravellosa. Ara que hi penso, deixaré per més tard les peticions a Eastwood i Waits i ara mateix vaig a engegar una campanya per demanar a la UEFA que es tornin a jugar les semifinals de la Champions, aviam si aquesta vegada s’acaben com toca.
