M’agraden les persones que hi van de cara, les que no tenen por de dir el que pensen, les que es llancen a la vida sense xarxa.
M’agraden les persones que riuen, amb motius i sense, amb la certesa que així s’obren nous camins. Les que són fidels a si mateixes, als seus principis, a les seves creences, a la seva manera d’entendre la immensitat d’aquesta tragicomèdia. Les que compleixen les seves promeses.
M’agrades tu.
I la teva flama incombustible.
Perquè s’alimenta d’esperança i d’il·lusió.
Perquè ens diu que SÍ ES POT.
