La plaça i el vent que baixa del Coll de Josa
s’han quedat sols com un dia de tornaboda;
diries que el fred ja no és d’hivern però glaça.
Després de la ventada encalma, i a les corbes
de la carretera, un tacte de mans obagues,
de sol i ombra que reté humits tots els teus marges.
Del balcó estant, veus fumejar les xemeneies,
la llenya de pi que penetra dins l’olfacte
i el fum que com un record rere les persianes
ara va, ara torna, impregna totes les ànimes.
