T’ho dic amb escreix,
la mà i el cos esbullen la nit.
Moc els dits,
arcs d’espígols
entre els teus pits.
Dins el cóm, un petit país,
dins l’aigua, un laberint de vides.
T’ho dic amb escreix,
la mà i el cos esbullen la nit.
Del nom, la causa,
del lloc, l’empremta.
El vent despentina els cims,
rufaca a la vall i el fred
dins les cases, un ròssec de dies.
T’ho dic amb escreix,
la mà i el cos esbullen la nit.
