Governar, en l’accepció més simple, vol dir administrar i dirigir per procurar al màxim el benestar i la protecció socials. Certament, els conceptes de benestar i protecció socials no representen el mateix per a tothom. Amb tot, crec que la insatisfacció social mostren que el govern no fa la feina. No pot o no en sap?
Davant qualsevol problema, cal aplicar la lògica més elemental. Tots sabem que passa en els grans episodis d’acumulació sobtada d’aigua. O hi ha una estructura de grans dimensions capaç de contenir-la tota i resistir l’enorme pressió que exerceix un gran volum d’aigua o, davant d’un bloqueig, troba nous camins i ho destrueix tot amb la seva força abassegadora.
Només cal mirar el dany ocasionat per torrents, rieres i rius quan el seu espai d’expansió natural ha estat ocupat sense cap lògica científica. Quan més petit és l’espai que l’aigua hi troba per sortir, si l’entorn no és resistent, més gran serà el dany causat, sovint explosiu.
Amb els comportaments socials humans passa exactament igual. És llei natural. Per això, quan els sistemes de control són escassos o es relaxen, i la sensació d’ineficàcia d’aquest control creix, la convivència es deteriora. En la majoria de fenòmens naturals i socials hi ha punts de bifurcació i de no retorn: o s’actua a temps o ja tot és irreversible. La teoria de les catàstrofes elaborada pel matemàtic borgonyès René Thom ho explica bé. Tots els desordres socials es podrien predir si se saben llegir les dades. La por dels governs a perdre vots fa que en el moment oportú no es faci el que se sap que s’hauria de fer. Si s’actua tard, no serveix de res. D’aquí la gran dificultat en trobar l’equilibri entre l’acció policial i les llibertats. Errors en la dimensió poden causar danys irreversibles en la convivència. Ni la repressió és bona ni el “bonisme” porta enlloc. Els models policials no són mai bons, però el descontrol sistemàtic és el caos.
Ara ens hem trobar amb el comportament dels més joves davant l’oci nocturn. Podem dir que el desgavell i deteriorament de la convivència són elevats en molts llocs de vacances i que el grau d’indignació dels veïns enorme. La culpa no és dels joves, com tampoc és de l’aigua en els grans desastres.
El confinament repressiu permetia contenir les energies que acumulen els més joves i que, amb tota lògica havien d’expandir-se. La necessària i inevitable relaxació del confinament s’havia de fer de manera que aquestes energies es poguessin canalitzar de forma natural i sense crear destorbs.
No va estar així. Quina va ser la fórmula triada? Prohibir l’accés a tots els llocs on es podien canalitzar aquestes energies en base a uns suposats contagis, que uns gurus deien que es produirien. La idea dels pontífexs és que si tanquem les discoteques, i també les platges, s’evitaran contactes i es reduirà la circulació del virus. Ah! I sobretot, que els joves per les nits no s’acostin a menys d’1,5 m. Aquesta és una de les imbecil·litats més grans que s’ha dir en els darrers mesos i que, de ben segur, passarà a incorporar-se a l’antologia del disbarat. El problema no és que s’hagi dit una imbecil·litat, això passa milers de vegades per segon en tots els àmbits, el problema és que en base a la imbecil·litat s’hagin pres decisions. És gairebé pitjor una norma que no es podrà fer complir, que l’absència de la norma.
Els espais oberts de les discoteques tenen la mateixa capacitat de concentrar els virus que una platja o un desert o un camí obert o qualsevol esplanada. Si tanquem discoteques, en menys de 24 hores s’hauran generat nous espais per reunir la gent i en 48 h s’hauran multiplicat. Si tanquem discoteques i platges, que havia de passar? Que el concentrat d’energia humana jove es dirigirà a altres llocs i segurament serà pitjor el remei que la malaltia.
Prohibir que es concentri massa gent, que estiguin a més 1,5 m i que la gent no begui. Quanta policia per 100.000 habitants hauríem de tenir per evitar concentracions i implantar la “Llei seca”? Segurament deu vegades més de la que hi ha. Seria útil? Si tenim en compte l’evolució dels comportaments davant la policia ocasionats per la nul·la capacitat d’aquesta per respondre, no. La policia és incapaç de respondre sense mitjans als atacs de la gent quan el grau d’alcohol etílic és elevat. La solució és permetre que els espais naturals d’oci a l’aire lliure funcionin a ple rendiment.
La rebel·lió contra el govern ja no és dels joves i no tan joves, els alcaldes de les poblacions afectades estan indignats. Solució prevista: ja s’acaben les vacances i qui dia passa, any empeny. D’aquí un mes la majoria d’aquest problemes haurà passat.
Aquest no és un problema del departament de Salut o d’Interior. El PROCICAT no és ningú, un ens fantasma amb el que es tapen les vergonyes. El problema i responsable és el Govern. Governar bé no és incompatible amb la taula de diàleg o el mandat de l’1-O.
