Són molt suggeridors els ensenyaments que el Senyor ens vol transmetre a través de les lectures que acabem d’escoltar. Quan Déu li pregunta a Salomó què vol que li doni, la resposta d’aquest és realment admirable: “Feu al vostre servent la gràcia de saber escoltar, perquè pugui fer justícia al vostre poble i destriar el bé del mal”. L’únic que li demana és saviesa per poder discernir el Bé del Mal, per saber escollir els autèntics valors i no deixar-se enlluernar per les aparences.

Per aconseguir-ho, li demana la gràcia de saber escoltar. Una gràcia molt gran que tots hauríem de demanar perquè a tots ens fa falta aprendre més a escoltar per no escoltar-nos tant nosaltres mateixos. I aquesta és una mancança molt pròpia del nostre temps, de la vida adelerada que tots portem. Això ho veiem en les relacions entre els uns i els altres i, fins i tot, en el si de la família: fa falta que marit i muller se sàpiguen escoltar l’un a l’altre; fa falta que els pares sapiguem escoltar als fills i viceversa. Si escoltem molt, estimarem més.

A l’evangeli, hem acabat el capítol que Mateu dedica a aquelles paràboles amb les que Jesús ens mostra quins són els trets del Regne que ell vol establir en aquest món. Les dues paràboles ens inviten a discernir on estan i quins són els veritables valors i a treballar per aconseguir-los. Els seguidors de Jesús, hem de ser suficientment llestos per descobrir que els tresors de l’esperit són més importants que tots els altres i hem d’optar clarament per ells.

El tresor de que ens parla l’evangeli és el mateix Jesucrist i el seu missatge. Aquest és el tresor que pot donar sentit a la nostra vida. L’autèntic cristià és el que, en trobar-se amb Jesús, experimenta haver trobat una cosa que val la pena, que és més important que qualsevol altra, i aquesta experiència canvia radicalment la seva vida. Nosaltres, ¿podem dir que hem trobat aquest tresor? Si l’hem trobat en podrem fer participar als demés. Si no l’hem trobat, se’n ressentiran les persones que tenim al nostre entorn, especialment els nostres fills, als qui difícilment podrem ajudar a ser feliços si no som capaços de comunica’ls-hi els autèntics valors.

Només el regne de Déu, proclamat per Jesucrist, és la vertadera saviesa i és l’única opció que porta a la plenitud de la vida. Per això, per a Jesús, és savi aquell que acull els valors del Regne com a fonamentals, indispensables i prioritaris. És savi el qui viu la seva vida d’acord amb el projecte de Déu. És savi el que sap decidir lliurament segons l’escala de valors de l’Evangeli.

Amb la paràbola de la xarxa i de la pesca Jesús ens vol indicar que acollir el Regne de Déu és un compromís que dura tota la nostra vida. És un compromís que ens exigeix un continu exercici de saviesa, mitjançant decisions lliures i madures, per acollir en tot moment la voluntat de Déu. Per acabar, Jesús posa com a model per al deixeble cristià a un “escriba” o “mestre de la llei” que, al acollir el missatge de Crist, aconsegueix harmonitzar amb saviesa les antigues promeses bíbliques i la novetat messiànica representada per Jesús.

És el cas del creient sempre obert i dòcil als camins imprevisibles de Déu, que creu fermament les paraules de Sant Pau quan aquest ens diu que: “Déu ho disposa tot en bé dels qui l’estimen”. És el cas del creient que conserva en el seu cor tant les joies antigues, els valors tradicionals, com les joies modernes, és a dir que sap interpretar els signes dels temps i actua d’acord amb la veu de l’Esperit.

Jesús va preguntar als seus deixebles si “ho havien entès tot això”, ells van respondre que sí. Ara som nosaltres els que hem de demostrar que ho hem entès i ho hem acollit. Que aquesta eucaristia ens hi ajudi.