HOMILIA 2012-04-01 RAMS

Aquest any la litúrgia del diumenge de Rams ens presenta el relat de la Passió i mort de Nostre Senyor Jesucrist en la narració que ens fa l’evangelista S. Marc. La narració de Sant Marc és la més realista, la més crua i dramàtica de totes quatre.

Marc no dissimula res, ni la por, ni l’angoixa que va patir Jesús, condemnat injustament, ni la soledat que va experimentar i que té la seva màxima expressió quan clavat en creu exclama: “Déu meu, Déu meu, ¿perquè m’heu abandonat?”. Jesús s’hagués pogut fer enrere, però no ho fa, la pregària a l’Hort de Getsemaní és el que li dóna la força necessària per seguir fins el final, acceptant així la voluntat de Déu Pare: “Que no es faci el que jo vull, sinó el que vós voleu”. Un relat que té el seu punt culminant en les paraules del centurió romà quan diu: “És veritat; aquest home era Fill de Déu”

Als nostres dies, tantes i tantes víctimes dels comportaments humans injustos i violents, ens recorden que la passió de Jesús no s’ha acabat, sinó que segueix viva i actual. La veritat, la justícia, l’amor i la llibertat, són valors inseparables que han de possibilitar la construcció d’un món més just i millor. Són aquests mateixos valors els que van portar a Jesús a donar la vida per nosaltres. Aquest fet, ens ha de comprometre a l’acció dins les nostres possibilitats i ens ha d’empènyer a l’edificació d’una societat organitzada no segons la prepotència i l’abús de poder, sinó sobre la justícia, la caritat i la solidaritat.

Si no ho entenem així, es que potser, en lloc de identificar-nos amb Jesucrist, ens identifiquem més aviat amb algun dels altres personatges de la Passió:

– Potser amb Judes, que pels seus interessos va sacrificar l’amic

– Amb Pere, que per por li és infidel, quan poques hores abans li havia assegurat que no l’abandonaria mai.

– Amb Pilat, que tot i adonant-se que s’està deixant manipular per les autoritats jueves, per covardia, posa al mateix nivell l’Innocent i l’assassí.

– Amb els soldats, que són insensibles als sofriments humans.

– Amb el poble, voluble i irresponsable, que es deixa manipular.

– Potser amb el Cirineu que va ajudar Jesús.

Quan llegim o escoltem el relat de la Passió procurem penetrar en els sentiments de Jesús, i tenir molt present que cada u de nosaltres també som part activa en aquest drama. En aquest drama no hi ha espectadors, tots som actors.