A l’evangeli de diumenge passat, Jesús ens va presentar el millor retrat del seu Pare celestial: era el retrat d’un pare ple de misericòrdia i de tendresa, i l’evangeli d’avui ens mostra de quina manera es poden fer realitat i quin és el significat profund que tenen les paraules misericòrdia i perdó.
Contemplant l’actitud de Jesús davant la imminent execució d’una dona sorpresa en pecat hem de recordar, en primer lloc, que Jesús vol que ens abstinguem de qualsevol judici: “No judiqueu i Déu no us judicarà” podem llegir a l’evangeli de Mateu. Però en aquest cas la cosa va molt més enllà d’un simple judici, doncs l’actitud de la gent porta incorporada una agressió a la integritat moral i física d’una persona.
Aquella gent volien matar en nom de Déu, en nom d’una pretesa justícia divina. Aquest és el mateix argument que fan servir avui en dia molts grups radicals, extremistes i fanàtics. Matar en nom de Déu, quina barbaritat! Déu no vol mai la mort del pecador, sinó que es converteixi i que visqui. Els veritables creients, de qualsevol religió, poden descobrir sempre en Déu una font de pau, d’amor i de perdó. Mai una font d’odi, de violència i de venjança. Qualsevol utilització del nom de Déu per fer mal, és fer servir Déu per justificar altres interessos.
Els enemics de Jesús han trobat una bona oportunitat per parar-li una trampa, però Jesús que és un home lliure posa en primer lloc la dignitat de la persona humana i la igualtat entre l’home i la dona. En aquest cas, Jesús no veu una pecadora a condemnar sinó una dona a perdonar i a salvar. Aquesta és la grandesa de Jesús, és la grandesa que se’ns demana a cada un de nosaltres i a tota l’Església: rebutjar el pecat, si evidentment, però amb la mà sempre estesa al pecador.
Davant d’aquella dona que ni gosa a disculpar-se, avergonyida per l’orgull i per la falta d’amor dels que l’acusaven, l’actitud de Jesús és la del qui no vol condemnar. Jesús s’ajup, abaixa el cap com ella i no diu res, es posa a escriure a terra. És la solidaritat amb el pecador per treure’l del pecat i alliberar-lo, i ho fa amb amor.
Però arriba un moment en que Jesús ha d’actuar i per desbloquejar la situació empra un llenguatge interpel·lador que no fereix ni insulta, simplement diu: “Aquell de vosaltres que no tingui cap pecat que comenci a tirar pedres”. És l’afirmació més contundent que s’ha pogut escoltar contra la pena de mort. Diu l’evangelista que quan sentiren les paraules de Jesús, els acusadors s’anaren retirant l’un darrera l’altre.
En el moment de judicar homes i dones sempre hi ha el gran perill de tractar a la persona com a un objecte. Solament Déu, que veu l’interior de cada persona, coneix el grau de llibertat i de malícia que hi pot haver en cada situació. Això, en aquest cas, es fa encara més evident perquè en el pecat d’aquella dona sens dubte existia un còmplice que s’amagava en l’anonimat, i que potser era el vertader culpable de la situació. I aquest fet, que es dóna en tantes i tantes circumstàncies de la vida, fa que moltes vegades el feble pagui el pecat del fort i plogui sempre sobre mullat.
Ens deia el profeta Isaïes a la primera lectura: “Estic a punt de fer una cosa nova que ja comença a néixer, ¿no us n’adoneu?”. Aquí tenim la novetat que ens fa passar d’allò que érem abans a allò que hem de ser: aquesta és l’obra de Déu que duu a terme el seu Fill Jesucrist, que instaura la misericòrdia divina i ens repta a tots a assumir-la plenament. Però el perdó implica conversió i això és justament el que Jesús demana a canvi.
