L’evangelista Lluc ens acaba de descriure la mort de Jesús en un ambient de tenebra, ens deia que: “cap el migdia s’estengué per tota la terra una foscor….. el sol s’havia eclipsat”. La foscor és el símbol de la mort i del mal, fent servir les mateixes paraules que Lluc posa en boca de Jesús en el moment en que el fan presoner i diu “ara és l’hora del poder de les tenebres”.
També avui, en aquest món nostre on quantitat d’infants, joves, adults i ancians sofreixen per causes molt diverses, pot produir-se la sensació de que també és l’hora del poder de les tenebres. Quan es manifesta l’esperit del mal, el rostre de Déu queda com difuminat, dóna la sensació que no existeix i el missatge d’amor fratern que ens dóna Jesús embla una utopia irrealitzable. Aquestes situacions fan que molts ens preguntin: On és el vostre Déu? Com és que, si existeix, no intervé? On és Déu en aquestes situacions doloroses i dramàtiques?.
El relat de la Passióde Jesús que acabem d’escoltar ens aproxima a la resposta d’aquesta pregunta: Déu és a la creu. Déu està patint en la seva humanitat la tortura injusta, està suportant el rebuig burleta dels qui no han acollit el seu missatge. Contemplar a Jesús quan està clavat en creu i experimentant l’abandó en tota la seva cruesa ens situa davant la dura realitat que moltes persones estan vivint per culpa de la magnitud d’una crisi moral i econòmica que desfà plans i converteix en desesperació totes les il·lusions d’una vida honrada i feliç. Hi ha tant patiment i desigualtat en aquest món!
La passió del Senyor és la passió del seu poble, un poble que pateix i que veu difícil la sortida als problemes que impedeixen refer la vida d‘una bona part de les famílies que el formen. Hi ha una identificació entre la creu de Jesús i la de la gent que constantment és crucificada a la creu de l’atur, de la injustícia social, de la violència de gènere o que veu atropellada la seva dignitat humana.
La creu és solidaritat i compromís però és també amor que dóna vida: Jesús mor estimant fins i tot als seus botxins als quals excusa i perdona perquè “no saben el què fan”. No és estrany que el centurió que comandava la tropa, al veure tot el que estava passant exclamés: “És veritat, aquest home és innocent”. La llibertat amb que Jesús assumeix la creu és la lliçó més eloqüent de com hem de reaccionar davant les proves de la vida. L’exemple d’humilitat no pot anar més lluny .
Demanem Déu en aquesta eucaristia del diumenge de Rams que es faci realitat en nosaltres el que hem demanat al començament de la celebració: que ens faci aprendre la lliçó dels sofriments de Crist per poder participar en la seva resurrecció.
