HOMILIA 2010-01-31 Diumenge IV durant l’any

Ben segur que la notícia d’un fracàs de Jesús entre la gent del seu poble te un veritable fons històric, i damunt d’aquesta notícia Lluc hi ha teixit un esplèndid relat que resumeix el contingut de l’evangeli i ens mostra les raons del rebuig de Jesús per part dels seus. Aquesta és una constant que acompanya als autèntics profetes des de l’AT fins els nostres temps. Els falsos profetes, els que diuen el que la gent vol sentir, i sobretot els que afalaguen l’orella dels poderosos, prosperen. Però els vertaders profetes, els que denuncien situacions d’injustícia, els que resulten incòmodes, ho passen malament. Jeremies se’ns presenta com el prototipus del profeta que te que lluitar contracorrent enmig d’una societat que no li vol fer cas, però ell es manté fidel a la crida de Déu i no deixa de proclamar el missatge que Déu li ha manat.

Els paisans de Jesús no podien acceptar que el fill del fuster Josep fos el Messies i, a més, els hi hagués realitzat fets espectaculars i no pas que els posés en evidència denunciant la seva falta de fe. I és que no podem fonamentar la nostra fe només en miracles. El vertader miracle és el mateix Jesús, la seva paraula, el signe de la seva vida, el testimoni de la seva mort i el seu missatge d’amor.

L’amor, un concepte tan vulgaritzat avui en dia i del que St Pau, a la segona lectura, ens n’ha fet una descripció molt perfecta. Si no hi ha amor, diu St. Pau, les nostres accions, fins i tot les més heroiques, no valen res. En canvi una vida feta tota ella de coses petites i senzilles, però plenes d’amor, te un valor incomparablement més gran que tantes coses que es fan només per cridar l’atenció o per ser ben vistos, tot i que siguin coses dignes de mèrit.

Diu també St. Pau que l’amor “és pacient”, i es que estimar de veritat suposa molta paciència perquè, com que les persones som limitades, el tracte íntim i continuat comporta decepcions. Aquesta és la primera de les qualitats que posa l’Apòstol i al final acabarà dient: “l’amor tot ho suporta”. Suportar algunes coses pot ser fàcil, el que és més difícil és suportar-ho tot. Tan difícil que pot arribar a ser heroic.

Diu després, que “l’amor és servicial”, i és que entre amor i servei hi ha ben poca diferència, perquè quan hom s’estima una persona el seu deler és servir-la. La tercera qualitat de l’amor veritable és que “no te enveja”, i és ben cert! Precisament, el qui estima, lluny de tenir enveja, es complau en tot el que té de bo la persona estimada.

“L’amor no és presumit, no és orgullós, no és groller”. Si un és orgullós o presumeix davant de la persona estimada, és perquè en el fons no està buscant el bé de la persona que diu que estima, sinó que s’està buscant a si mateix, i l’amor autèntic no es busca a si mateix, l’amor autèntic no pot ser egoista. És l’amor el que, precisament, ens fa sortir de nosaltres mateixos per anar buscar únicament el bé dels altres. Dit d’altre manera: En la mesura que ens estimem desordenadament nosaltres mateixos, deixem d’estimar als altres.

Jesús estava ple de l’Esperit Sant, que és l’Esperit d’amor i, per això, va ser veritablement, com ningú ho ha estat “l’home per els altres”. El qui estima no busca el seu interès, busca l’interès de la persona estimada.

¿Quina conclusió en podem treure d’aquesta descripció de l’amor que ens ha fet Sant Pau? Doncs una que és molt evident, però que potser se’n parla poc: i és que estimar de veritat no és gens fàcil. L’amor predicat per Jesús, l’amor vertaderament cristià, és difícil.

Per desgràcia, tots coneixem de matrimonis que han tingut dificultats i han acabat malament. Mai es pot generalitzar i cada cas té les seves peculiaritats, però si analitzem, amb objectivitat, els casos que coneixem, ¿no us sembla, que en la gran majoria, potser trobarem que l’origen del problema ha estat que en el seu amor hi faltava alguna d’aquestes característiques que ha anomenant St Pau? L’egoisme és el gran enemic de l’amor, i és el gran mal de la nostra societat. Examinem el nostre amor. Examinem la nostra caritat envers tots els que estan al nostre entorn. ¿Sabem construir unitat al voltant nostre, sabem disculpar els defectes dels demés. Pensem que tal i com va dir St Joan de la Creu: “a la tardor de la nostra vida serem examinats només de l’amor”. Val la pena que aquesta assignatura pendent l’anem repassant cada dia.

A l’oració col·lecta que hem resat al començament de la missa hem dit: “Senyor, feu que us estimem amb tot el cor i que també estimem tots els homes amb una caritat sincera”. Que així sigui realment en tots nosaltres.