Si algú de vostès, que tenen l’amabilitat i la paciència de llegir els meus articles, és diputat al Congrés, em podria fer un favor? Podria presentar una pregunta al Sr. Rajoy perquè la respongués en una de les sessions de control del govern? Es tracta de la pregunta següent: “Sr. Rajoy, per quin motiu l’estat espanyol exerciria el dret de veto en el cas que un hipotètic estat català sol·licités l’ingrés a la UE?”
És clar que a Espanya sempre pot respondre als mitjans de comunicació amb coses com ara “Pasapalabra”, “Demano l’escarràs de la trucada telefònica” o “Aquesta me la sabia però ara no me’n recordo”. O pot enviar a contestar la Sra. Soraya Sáenz de Santamaría, que segur que se li n’acut alguna de més grossa. Encara li riuran la gràcia. I s’estalviarà diners en promoció exterior, ja que els mitjans de comunicació espanyols compten amb el prestigi internacional de la Marca España. Són mitjans que tothom a l’estranger consulta per entendre com funciona el món.
Encara li costarà menys esforç justificar-se davant la ciutadania del seu país. Ells seran els principals perjudicats d’aquest veto, hauran de pagar el seu deute íntegre (fet i fet, l’han generat vostès) i se’ls encariran els productes per culpa dels aranzels que hauran de pagar quan passin per Catalunya. Però que no es preocupi el Sr. Rajoy, que sempre els pots encolomar la culpa als catalans. I si no que ho faci coincidir amb la inauguració de l’AVE Trujillo – Bocigal de Perales (passant per Madrid, és clar). Tampoc no s’ha de preocupar pas per les ments més ben moblades del país. A aquests senyors només els preocupa l’autodeterminació dels Umpalumpes, l’anticrist encarnat en el president dels Estat Units, les samarretes del Che Guevara i cobrar el taló de la SGAE (és l’únic que fa passar la gana quan s’està fent vaga de fam contra la gossera municipal).
Jo ja comprenc que els motius de l’estat espanyol per actuar d’aquesta manera són ben fàcils d’explicar: “Ja no t’estic”, “Doncs ara no respiro”, “Quina ràbia”, etc., però potser no convé emprar-los en públic. No sé si la resta d’estats membres de la UE acceptarien aquesta mena de respostes. Allà estan acostumats a una altra mena de raonaments. Crec que els anomenen “arguments”, i són un conjunt de proposicions anomenades “premisses” de les quals se n’extreu una altra proposició que és la “conclusió”. Mirin com són, que a sobre pretenen que la relació entre les premisses i la conclusió sigui lògica, i tenen tot un seguit de regles per avaluar la validesa, la versemblança o la probabilitat de la conclusió. Perquè tothom m’entengui, i sobretot el Sr. Rajoy –que estic convençut que es compta entre els lectors dels meus articles–, no admeten arguments de l’estil “Vetem els catalans perquè el Pisuerga pasa por Vayadolizz” o “…porque la yuvia en Seviya es una maraviya”. De totes maneres suposo que el Sr. Margallo ja li ho deu haver explicat, tot això. Tanmateix, que no se’l cregui si el vol fer aprendre’s de memòria un argumentari que tenen preparat al Ministeri de l’Exterior. A Europa tampoc no els interessa que els expliquin contes per adormir-los.
És per tot el que he explicat que li voldria fer aquesta pregunta al Sr. Rajoy, perquè després quan li preguntin els socis europeus no l’agafin amb els pixats al ventre. Jo si fos d’ell provaria d’esquivar la pregunta amb l’argument que va emprar un parent meu per escapolir-se del dentista: “És que avui estic molt nerviós perquè tot just he deixat de fumar. Ja tornaré un altre dia.” Per què l’entenguin bé, recordis de treure’s el Cohiba de la boca.
