De sobte veus arrugues a l’asfalt.
Avesat a la plenitud, un tros de vida
defectuós et deixa desemparat,
astorat per la imperfecció,
indefens davant de tanta bellesa.
Enmig de tantes certeses
els sons imperfectes passen
revista a les teves aspiracions.
No et siguis cruel, la cerimònia
ha començat com sempre ,
amb la música desafinada,
el vestit mig descosit
i un parell d’ungles negres
pel greix de la benzinera.
Has deixat el llit per fer
i t’has apressat, com sempre,
al bosc de servituds i embolcalls
que amaguen la teva, tan nostra,
esplèndida incertesa.
