Estava començant a escriure el meu article mensual, on volia fer una reflexió sobre el moment polític, les incerteses que es generen i el mínim bri d’esperança que per un dia ens van donar les imatges del funeral del papa Francesc.
Mes enllà de les imatges cromàtiques, el papa Francesc, el defensor dels marginats, el que la dreta va fer més d’esquerres del que era, el que va alçar la veu contra les guerres i l’extrema dreta. Ens va fer un darrer servei, facilitar les trobades entre dignataris de diferents països.
La imatge de Trump i Zelenski, les trobades d’alts dignataris van ser com un petit alè d’aire per afrontar la fi de la guerra d’Ucraïna.
Deia el papa Francesc, ja el 2022, “vivim en una tercera guerra mundial que es fa per trossos, però que es global”. I certament és així, des d’Ucraïna a Gaza, Sudan o Iemen.
Aprofitava una hora tranquil·la del migdia, i com si fos qualsevol capítol d’una mini-sèrie de Netflix, ens hem quedat a “les fosques”. I haig de reconèixer que vaig passar de la incertesa a la vulnerabilitat i a un cert pànic.
Sort del meva vella ràdio amb piles que m’acompanya des de fa molt temps i les emissores públiques i privades que, de forma puntual, ens van donant informació. Sort de la ràdio, sempre la ràdio… Alerta amb les apagades analògiques, que el que ha passat serveixi per veure què s’ha de fer.
Els i les professionals de la ràdio, amb molta responsabilitat per no generar més temors, expliquen que algunes fonts parlen d’un ciberatac. I jo torno a recordar quantes sèries he vist sobre el dia zero.
De manera automàtica, una mica obsessiva, anava mirant el mòbil i aleshores jo mateixa em pregunto per què??. Potser és que soc addicta i encara no ho he assumit. Si no havia internet, ni xarxes de telefonia.
De nou, quan hi ha una emergència, la ciutadania té una resposta admirable, la comunitat funciona, l’ajut entre veïns i veïnes, els punts de l’espai públic on compartir ràdio. Són de nou un reflex de la solidaritat. Som vulnerables però ens tenim, encara que a vegades no en som del tot conscients.
Si fem una repàs ràpid, els serveis d’emergència, les forces de seguretat, els centres sanitaris, van respondre, moltes vegades amb més bona voluntat que recursos.
I ja que hi som, l’endemà de “l’apagada”, ens deixa uns quants temes per reflexionar: Per què van sortir tant tard els responsables dels diferents governs? Si no sabien o no saben encara què va passar, havien de sortir molt abans, encara que sigui per dir, hi som i estem fent tot el possible i farem una investigació clara i transparent de les causes.
Les infraestructures ferroviàries, de nou rodalies, impossible de tornar a posar en marxa per les possibles oscil·lacions de l’electricitat, el que posa en evidència que cal molta inversió per disposar d’un servei bàsic.
I avui, l’endemà, la gran pregunta: què va passar? Com és possible que un fet així es produeixi?. La ciutadania vol una explicació senzilla, què vol dir que amb 5 segons desapareixin 15 gigawatts? Per què és tan feble la interconnexió europea?
Hi ha tècnics que ens parlen de desajust en les fonts de generació, o que les renovables no tenen mecanismes d’emmagatzematge.
Esperem que ens ho expliquin, però aquest fet i la seva gravetat no es pot resoldre amb un informe tècnic, de causes incertes i de solucions precàries. Ens cal abordar per què les infraestructures modernes, que ens donen seguretat i una vida més fàcil i de connexió estable, són en realitat enormement fràgils.
Com de fràgils i vulnerables ens va deixar la manca de tecnologia i de subministre elèctric, que afecta tots els aspectes de la nostra vida quotidiana.
A la incertesa social, política i econòmica d’aquest món canviant i no cap a bé, hem d’afegir ara l’extrema vulnerabilitat. Que la consciència de tot plegat ens faci més forts, i que no oblidem massa ràpid, ja ho vam veure amb la pandèmia.
