Així va qualificar el senyor Carlos Mazón al conjunt de consellers que ell va nomenar com a president de la Generalitat del País Valencià, el juliol de 2023. Eren, segons ell, els millors consellers i conselleres.
Com a consellera de Medi Ambient, Aigua, Infraestructures i Territori, va nomenar la senyora Salomé Pradas. Després del trencament del pacte del PP amb VOX, el juliol passat, el president va nomenar-la consellera de Justícia i Interior (i responsable d’Emergències). La mateixa ja exconsellera declarà davant la jutgessa de la DANA que ho ignorava tot sobre Emergències i que no tenia cap mena d’experiència, i va afirmar també que el President la va nomenar «pese a no estar capacitada».
El resultat de la gestió de la millor consellera de Justícia i Interior, ha quedat palès. I malgrat tot el que coneixem (i el que no coneixem), el senyor Mazón no ha tingut cap problema en assenyalar que la senyora Salomé Pradas «era apropiada para dirigir Emergencias». Encara més: ha defensat la seva capacitat de treball i que estava acompanyada gent experta el dia de la DANA.
Si el President ha elogiat d’aquesta manera la capacitat de treball de la consellera, ¿per què la va cessar el 22 de novembre de l’any passat? Cal recordar que la senyora Pradas ha anat enllaçant càrrecs públics, l’un darrere l’altre, com a regidora de l’Ajuntament de Castelló de la Plana, diputada a les Corts Valencianes, Directora General de Medi Ambient de la Generalitat, senadora per Castelló i fins arribar a la Conselleria.
La Delegada del Govern Espanyol, la senyora Pilar Bernabé, ha declarat davant la jutgessa de la DANA que ella mateixa avisà la consellera Pradas quan ja hi havia un desaparegut a la Ribera, huit hores abans de l’alerta de les 20.11 hores. ¿Com és possible que la consellera reunira el CECOPI a les cinc de la vesprada, quan al migdia ja hi havia un desaparegut i el riu Magre, a Utiel, anava desbocat?
Cal remarcar també que un alt càrrec de la Generalitat ha explicat a la jutgessa de la DANA que oferí vigilar el barranc de Poio durant el matí del dia 29, i que Emergències l’ignorà. A més, la Generalitat reconegué per escrit el dia de la DANA, que el seguiment de rius i de barrancs era la seua responsabilitat, malgrat que després ha intentat traure’s la responsabilitat del damunt.
Sí que cal agrair a la jutgessa de la DANA que, amb valentia, haja remarcat la passivitat del Consell aquell 29 d’octubre, ja que no va saber alertar la població. I d’això n’haurà de respondre el President Mazón i el Consell de los mejores.
Fins i tot Amnistia Internacional ha dit que la Generalitat va vulnerar el dret a la vida i a la integritat física de milers de persones durant la DANA que va deixar 228 víctimes mortals. Amnistia Internacional considera que la gestió per part del govern valencià va ser negligent, i per això reclama responsabilitats polítiques i penals. AI ha remarcat que la responsabilitat de la gestió de l’emergència era directa i inequívoca de la Generalitat, com també ho assenyala la jutgessa de Catarroja, que manté el focus de la seua investigació en la passivitat del Consell. De fet, la jutgessa de la DANA, creu evident que les telefonades de la senyora Pradas, apunten la negligència del Consell. I és que el Consell ignorà les telefonades al 112 (més de 19.000), mentre les tuitetjava a les xarxes socials.
Per altra part, seria molt important que la periodista que va dinar amb el president Mazón el 29 d’octubre explicara la veritat del que va passar en aquell dinar que va durar tantes hores, mentre la gent s’ofegava.
Vull remarcar unes paraules del magnífic article, Demolición (elDiario.es, 21 d’abril de 2025), de l’amic Joan Llinares, on el qui va ser director de l’Agència de Prevenció i lluita contra el Frau durant el govern del Botànic, diu: «Hannah Arend en el seu assaig, Veritat i mentida en la política, adverteix dels perills que comporten la manipulació sistemàtica de la veritat a l’esfera pública, especialment quan la mentida es converteix en una eina política habitual», com passa amb el Consell de los mejores. L’article continua així: «Segons Hannah Arend, el risc més gran, no és només que els governants, mentisquen, sinó que en mentir per sistema, s’arriba a esborrar la línia entre realitat i ficció, de manera que el ciutadà ja no puga distingir entre el que és veritat i el que és fals, entre el que conta què passà i el que realment succeí». Llinares fa una radiografia perfecta del Consell de los mejores.
Quan aquest 29 d’abril fa sis mesos de la DANA que va assolar les comarques centrals del País Valencià, és lamentable que la plana major del PPE, reunida en congrés a València, es tape els ulls davant aquella tragèdia, evitant els contacte amb els familiars de les víctimes. I és que per al PP i per al PPE, les víctimes no són cap prioritat. Però també és lamentable que els bisbes i els preveres valencians no denuncien la insensibilitat del Consell envers els qui han perdut un familiar degut a la inoperància del govern valencià.
Amb motiu de la mort del papa Bergoglio el President Mazón ha publicat a les xarxes socials que Francesc va ser «símbol de diàleg, d’humilitat i de compromís amb els més vulnerables». Diàleg, humilitat i compromís que no té el president de la Generalitat amb els familiars de les víctimes d’aquell 29 d’octubre. Mazón hauria de recordar les paraules del papa Francesc en el seu últim missatge, el dia de Pasqua, en la benedicció Urbi et orbi: «La veritat venç la mentida».
