Fa pocs dies parlava d’una desitjable renúncia del senyor Marín a presidir la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA). La seva entrada fent passar el clau per la cabota no fa cap bé a la institució que opta a presidir. Una institució amb membres designats pel Parlament. Igual que la majoria dels que formen el Consell Català de Garanties Estatutàries, (CCGE) successor de l’antic Consell Consultiu de la Generalitat (CCG). Com era d’esperar l’actual oposició parlamentària ha anunciat que demanarà el pronunciament del CCGE sobre el Decret Llei exprés que modifica de forma barroera la vigent llei del CCMA. Motius no n’hi falten. Per entendre justificades, en aquest cas, les raons d’extraordinària urgència i necessitat que són exigibles al Govern per promulgar un Decret Llei fa falta molta imaginació i més que bona voluntat política. Per això el Consell Català de Garanties Estatutàries, en condicions normals d’independència i professionalitat, ho hauria de tenir molt fàcil: dictaminar en contra de l’aplicació del Decret Llei en aquest supòsit, sense perjudici de que els grups parlamentaris que hi estan a favor puguin impulsar una proposició de llei amb el mateix objectiu, fórmula més adequada també que un projecte de llei del govern, atesa la naturalesa de l’entitat a regular. Ara bé, en la mateixa línea de coherència matussera, seria il·lús pensar que el tripartit no exercirà la mateixa pressió sobre els membres del Consell Català de Garanties Estatutàries per tal que en surti un dictamen favorable al Decret Llei. És de suposar que no han començat aquesta aventura per quedar en evidència a mig camí. I d’aquest procedir se’n acabarà ressentint el prestigi d’una altra institució important del país. Vàrem tenir un Consell Consultiu amb una alta valoració i prestigi, fins que amb el dictamen sobre l’Estatut es va fer palesa la llarga ombra del PSC, IC-Verds i aquelles poc explicades coincidències amb el PP, especialment per liquidar abans de néixer un autèntic sistema de finançament per la via de concert. Ara podem veure de nou com amb el mateix afer ens carreguem el prestigi de dues institucions: La Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals i de retruc el Consell Català de Garanties Estatutàries. Senyors Montilla, Puigcercós, Herrera i Marín, realment val la pena? I demano disculpes per endavant als membres del CCGE que es sentin al·ludits si, com desitjaria, estic equivocat amb el meu pronòstic.
