Voldria aportar algunes consideracions sobre l’obra de Jacques Maritain, filòsof de la democràcia i de l’ humanisme, com a continuació d’una línia ja encetada en articles precedents en aquesta publicació. Maritain va influir en el Concili Vaticà II i en la renovació de l’Església catòlica, també a casa nostra. El seu pensament planteja la necessitat de dialogar amb el món modern, tot propugnant un humanisme centrat en el respecte als drets humans i en la lluita per la justícia social. La recepció de la seva obra sempre ha estat molt viva a Catalunya, tant en els àmbits eclesials com en els polítics, atès que és un dels grans referents de la ideologia democratacristiana. Recordo que durant els mesos d’octubre i novembre de 2003 es desenvoluparen tota una sèrie d’actes de commemoració dels 30 anys de la seva mort i es va fer la reedició del llibre Les grans amistats, escrit per la seva esposa Raïssa.
El pensament de Maritain presenta una complexitat filosòfica que ultrapassa les pretensions del present article. Només voldria comentar algunes qüestions del seu pensament, que mantenen una profunda actualitat en el nostre mon anomenat postmodern, caracteritzat per una alta dosi de pluralisme social i de pèrdua de referències comunes dins la societat. Al llibre “Humanisme integral” (1936), parla del compromís dels cristians en la construcció d’una comunitat d’homes i dones lliures, tot sortint d’àmbits privats i contribuint sense complexos a una vida en comú més justa i més humana. El missatge de Maritain mostra una profunda fe en tot home, en la seva dignitat, en el respecte a la persona humana pel fet d’existir com a criatura creada per Déu, en un procés en el que ètica i política son una continuació de l’altra. A l’obra Cristianisme i democràcia (1943) defensa la participació dels creients en la construcció democràtica enfront dels perills dels totalitarismes. A “L’home i l’Estat” (1950), planteja la construcció de la societat perfecta en un món que ha superat la sobirania estatal clàssica gràcies a l’existència d’un ordre mundial, aspecte que avui es veu replantejat en l’anomenada globalització, però en el que ha de continuar dominant la pau i la justícia.
Estem davant d’una concepció de la política, que ens pot donar molt bones idees per tal de redreçar la democràcia tal i com la tenim a casa nostra avui en dia. De fet la democràcia es una forma de govern però també és una forma de vida en la que cal que els ciutadans i els polítics siguin demòcrates, cosa que potser no sempre es pot pressuposar, sinó que –al contrari- caldria demostrar. D’altra banda, el pensament de Maritain és una bona ajuda en la línia de mirar de superar les dependències econòmiques i consumistes que destrueixen el ser humà i el redueixen, el manipulen, el converteixen en home-massa i el despersonalitzen, en benefici dels poderosos de tota mena.
La lectura dels llibres de Maritain ens obre els ulls a la dimensió humanitzadora de la vida, per tal de millorar les nostres actituds personals envers els altres i per mirar de construir una societat millor, amb una fonamentació ètica. La inspiració del seu pensament, més enllà de les creences concretes de cadascú, ens pot fer molt de bé a tots plegats, encara que només sigui per fer realitat la dita de que no hi ha res més pràctic que una bona teoria.
