Aquí, en segles XIX o inicis del XX, les dones no podien votar, no podien sortir del país sense el consentiment del pare o marit, no podien entrar en un despatx oficial si no havien fet el “Servicio Social”… I, reculant en el temps, havien d’anar a rentar al riu o al safareig municipal. A les cases no hi havia aigua corrent, ni ràdio, ni televisió, ni llum elèctrica, ni tantes comoditats que cada dia ofereix el mercat.
La Malala Yousafzai és una noia pakistanesa que va guanyar el Premi Nacional del Pakistan de la Pau per la Infantesa. També la Generalitat de Catalunya la va guardonar amb el XXV Premi Internacional de Catalunya 2013.
La Malala està meravellada de Birmingham. La sorprèn que quan obre una aixeta surti aigua calenta o freda, llums que s’encenen prement un interruptor, forns per cuinar, rentadores, neveres. Totes les comoditats inimaginables la deixen extasiada.
La Malala és una adolescent que vivia a Minyota (Pakistan) la Vall de Swat, per Malala el lloc més bonic del món. Muntanyes, salts d’aigua cabalosos, llacs clars com de cristall, flors silvestres, mines de maragdes i rius plens de truites. Encara que mancada de les coses més essencials, com que no les coneixia, l´únic que volia era instruir-se i no ser una analfabeta com la majoria de dones del seu país, sinó mestra com el seu pare o periodista.
Quan els talibans van ocupar el poder a la Vall de Swat, Malala es va negar a guardar silenci i va lluitar pel dret a l’educació. El 9 d’octubre de 2012, quan tenia quinze anys, en tornar de l’escola amb l’autobús, van disparar-li tres trets al cap i no s’esperava que sobrevisqués.
Van portar-la a l’hospital. Van fer-li un escàner on es veia que la bala no se li havia acostat al cervell. A les tres de la matinada va arribar un helicòpter de l’exèrcit per portar-la a Peshawas mentre vomitava sang. Amb un altre escàner van veure que una bala havia passat prop del cervell i partícules d’os havien malmès la membrana i que li havien d’extreure un fragment del crani perquè la massa encefàlica es podés expandir.
Van fer-li una tràquiotomia, van treure un quadrat de 10 cms. de la part superior del crani perquè el cervell tingués espai suficient per inflar-se. Hores al quiròfan i una esperança de vida. Després de molt patiment van traslladar-la a Birmingham al Queen Elisabeth Hospital (Gan Bretanya). Va rebre ofertes d’Alemanya i d’Estats Units, entre d’altres.
Als 15 anys, quan tot és bonic i mires el món ple d’il·lusions, a la Malala van trencar-li la vida només per defensar el dret a l’educació per les dones. Van trencar-li el somriure i les rialles però s’ha recuperat després de moltes intervencions quirúrgiques.
Malala confia poder tornar al seu país, la Vall de Swat. Encara que no hi tingui les comoditats de la Gran Bretanya, és la terra que estima i, encara que ha rebut honors de tot el món, pensa en aquell trosset de terra on va néixer i crèixer fins que als quinze anys van trencar-li la vida. Esperem que les dones de tot el món tinguin els mateixos drets que els homes i no haguem de conèixer més Malales.
