El podeu veure a les noticies amb posat rialler i distès: a en Joaquim no li fa por el què diran les vaques sagrades del sistema. Sap que el moviment de presentar una candidatura alternativa a Foment, on només té possibilitats de guanyar si els empresaris de veritat es decideixen d’una vegada per totes a ser valents, és un camí sense tornada.
Quan t’encares a l’establishment i ho fas amb arguments, amb solvència i amb raó, no només fas por, sinó que fas molta por. Una por absurda, ridícula i mal entesa. El que ha d’entendre l’establishment és que no t’encares per “tocar els nassos” o per ambició personal, sinó perquè no et queda altre remei. Quan en Joaquim es decideix a fer el pas, ho fa convençut que hi han coses que s’han de moure, perquè ens hi juguem massa.
Cada empresari té la obligació de guanyar diners , però subsidiariament té la responsabilitat de crear ocupació i de generar pel país, l’IRPF, la SS, l’IVA, l’impost de Societats… que fan que hi hagin escoles, museus i hospitals.
Els empresaris que paguen nòmines han de ser escoltats, ja que sense la seva necessària contribució, es bloqueja el sistema econòmic de mercat que ens dona estabilitat. I un grup d’empresaris que en Joaquim noblement encapçala, sap que això és urgent. I ells millor que ningú saben com pilotar naus en temps de guerra com els actuals.
El moviment que en Joaquim ha iniciat no té aturador, és el de la participació dels empresaris en les decisions que els afecten. En Joaquim ho fa perquè sap que no està sol. No només és Foment qui necessita regenerar-se, és el propi sistema de representació empresarial. No podem tenir una munió d’associacions empresarials, sectorials, territorials, gremials… sense una interlocució i una posició comuna, especialment en els moments actuals.
Per això, passi el que passi en aquestes eleccions a Foment, el dia després seguirà el moviment de regeneració empresarial anunciat pel Joaquim. En Boixareu lidera un moviment silenciós i decidit, el de tots aquells empresaris que volem que Catalunya tingui futur I que les nostres empreses grans o petites puguin ser conduïdes algun dia pels nostres fills.
