Només fa quatre anys que procuro passar un parell de setmanes en aquesta ciutat catalanoparlant de Sardenya. M’agrada l’Alguer, no es pas cap secret i exerceixo de militant difusor de l’Alguer sempre que puc. La meva primera nit, fou un sant Miquel de fa pocs anys. Vaig anar a un concert al longuemare de Barcelona on Giancarlo Sanna, que hi feia un concert de Festa Major perquè a l’Alguer per Sant Miquel fan festa grossa. L’endemà i seguint les instruccions de Josep Maria Orteu, l’editor de llibres de l’Índex, vaig anar a visitar mossèn Nughes, l’arxiver de la Catedral de l’Alguer, que sempre m’ha ajudat en tot, tant ell com Carlo Sechi, antic batlle alguerès i actual diputat, que m’han ajudat en tot.
Mai no podria oblidar-me de l’arxiver de la ciutat, el bon amic Gianfranco Piras. Amb ell hem fet un article junts sobre com eren les festes del Corpus a l’Alguer i a Catalunya. Tant amb ells com amb l’historiador Antonio Serra, el president del Gremi de sant Aloy Carmelo Carboni, Enrico Golofredo i el seu diccionari, en Vito Loi i les seves maneres de “diure” i amb tants d’altres, he anat coneixent una mica la realitat algueresa, que malgrat que sempre hi ha falses ànimes caritatives que voldrien amagar-ho o manipular-ho tot.
L’Alguer és plural, és bonic és una petita gran meravella on tots els catalanoparlants del Principat, Illes o País Valencià ens trobem com a casa. Si els musulmans van un cop a la vida ala Meca i els jueus a Jerusalem, nosaltres hem d’anar més d’una vegada a l’Alguer a fruir de la nostra parla; ara, mai amb criteris imperialistes de dir-los el que han de fer. L’Alguer només ha de ser allò que el poble alguerès vol que sigui sense imposicions de cap mena. Ara que reivindiquem el dret a decidir els catalans no hem de voler imposar mai res a la resta dels Països Catalans. La llibertat és per a tothom.
I com diuen a l’Alguer “a mos veure”.
