Pels estudiosos  és un lloc imprescindible de visitar-los. A l’Alguer hi ha dos arxius: un el del Bisbat ila Catedralque curosament porta Dom Antoni Nugues i l’altre el dela Ciutat.Sempreque he passat per l’Alguer he anat a visitar els seus arxius, he fet llargues xerrades amb els seus arxivers. Aquestes dues venerables institucions (els Arxius) serven la memòria i la identitat de la ciutat catalana parlant de Sardenya i en bona part el mèrit és seu.  

 A l’arxiu municipal, perfectament classificat, ordenat i inventariat, hi ha l’amic  Gianfranco Piras, que sempre té unes paraules amables per tots els que el visitem. Està situat a la Via Columbano 6 a l’antic edifici de l’ajuntament, el Comú de l’Alguer. Allà ell i en Baingio Tavera, van fent feina per que els que hi anem a consultar puguem disposar – sempre – de forma ràpida de tot el que els demanem. Aquí podeu veure al Catàleg de les biblioteques sardes part de les seves publicacions http://opac.regione.sardegna.it/SebinaOpac/Opac . Enguany he tingut el privilegi i la sort de poder fer un article a mitges per l’Erol (la revista cultural del Berguedà) amb l’amic Gianfranco sobre la identitat d’elements entre la comparseria berguedana i l’algueresa per les festa de Corpus de mil sis-cents. A l’Alguer tenien en bona part el mateix tipus de comparseria que a la Patum actual. Aquest article que és pot consultar a Racó Català http://www.raco.cat/index.php/Erol/article/view/260759 i fou reproduït per Nació digital i Vilaweb http://www.naciodigital.cat/laflama/noticia/334/aliga/maces/gegants/prova/unitat/dels/paisos/catalans i http://www.vilaweb.cat/noticia/4062790/20121223/lalguer-berga-imatgeria-compartida-corpus.html .

 Enyoro, sovint, les passejades per l’Alguer amb la seva amable i fantàstica gent, enyoro els cafès al matí amb l’arxiver Piras, pou de ciència algueresa i font d’informació per recerques. Mai no agrairé prou a mossèn Nughes d’haver-me facilitat un article d’Antonio Serra, sobre els Cavallets Cotoners i Turcs de l’Alguer, vaig anar volant a l’Arxiu de la ciutat per complementar totes les informacions publicades. Els arxivers solen estar molt atrafegats sempre, mai no hi ha prou gent per fer funcionar un bon arxiu – en això l’Alguer – no és pas una exempció.  Però, puc dir molt content que amb ells ja ens hem fet molt i molt amics.

  Si aneu a l’Alguer heu de visitar l’edifici on hi ha l’Arxiu Històric és una petita joia, heu de demanar que us ensenyin la sala de Plens municipal, presidida per el gongfaló de la bandera algueresa que llueix unes espectaculars quatre barres.  Els papers deixen rastre, són el símbol de la història del passat, de la nostra identitat cultural i si una comunitat té la sort com a l’Alguer de tenir una gent a l’Arxiu com dom Antoni Nughes i Gianfranco Piras estem salvats, vull dir que la cultura i la identitat seguiran sent el nord de la seva feina i que ho facin per molts anys.