Aquesta és una de les obres berguedanes de mossèn Josep Armengou. La va editar el Museu de Berga l’any 1972, quan era el director d’aquesta col·lecció Josep Maria de Martín. Les publicacions del Museu de Berga són sense cap mena de dubte la millor col·lecció d’obres locals mai feta a Berga.
El mossèn en aquest llibre explica les quatre barres de l’escut berguedà, ja que hi havia hagut que va qüestionar-les. Els anticatalanistes berguedans, que sempre n’hi ha hagut feien bullir l’olla enfrontant Berga amb Catalunya, en contes de fer-ho tot Catalunya contra la “metròpoli” opressora i colonial.
El llibre de L’Escut de la Ciutat de Berga és una obra com d’altres del mossèn que roman introbable com la seva monografia de Queralt publicada per Alpina, o be de les més polítiques El Silenci de Catalunya. Mai no em cansaré d’explicar que l’edició “legal” de la Justificació de Catalunya és molt diferent de la “clandestina” Joaquim Auladell, professor de la Universitat de Barcelona, ja fa més de quinze anys que va fer-me adonar d’aquestes substancials diferencies.
Pocs mesos abans de morir el mossèn, quan era un dia de visita a casa seva, al carrer Major de Berga, va venir l’advocat Joan Güell, amb dos exemplars mecanoscrits del llibre de l’Escut, el mossèn afable i cordial, com sempre, li va dir que un era per que el guardessin als arxius de la casa Cardona de l’antic carrer de Sallagossa de Berga i l’altre se’l va quedar. Pocs minuts després me’l va regalar dient-me “segur que t’agradarà i en faràs un bon us de conservar-lo”.
De sempre tenia una bona relació amb el mossèn de petit vaig fer-me un tip d’ajudar-li misses a Sant Joan i ja en els meus anys universitaris li portava “tones” de propaganda catalanista i antifranquista que ell feia córrer per Berga. El mossèn era un home de dues fidelitats l’església i Catalunya. Berga li deu un gran reconeixement, sense ell amb la seva obra com els llibres de Patum o Queralt, tot fóra molt diferent. Encuriosit resto a l’espera de que quasi trenta cinc anys després de la seva mort pugui llegir la seva Crònica menuda de la Ciutat de Berga. soc dels que no creu que si no ha estat possible editar-se, fins ara, la culpa no deu pas ser ni dels familiars del mossèn ni molt menys de l’ajuntament berguedà, si això fos axis malament rai.
El mossèn quan va tornar a Catalunya acabada la guerra civil de 1936 – 1939, va anar a Palà i més tard a fer de mestre de capella del Claustre de Solsona. Armengou s’havia format al seminari solsoní per això vaig decidir, abans del ralleu episcopal, de lliurar el manuscrit del mossèn a l’Arxiu del Bisbat de Solsona, on sota la direcció del gironellenc mossèn Enric Bartrina és custodia i difon milers de documents catalans. En aquest lloc estic més que segur que si alguna persona alguna vegada volen consultar-lo sempre podran fer-ho de forma fàcil, ràpida i sense cap mena d’impediment. I n’estic més que segur que he fet el millor per aquesta obra de mossèn Armengou.
Ramon Felipó
