Hi va haver un temps en que els tres principals diaris en castellà venuts a Catalunya eren dirigits pels senyors Vidal-Folch, Franco i Tapia. Socialisme en estat pur. Resentiment antipujolista en ebullició. Els tres tenors de la premsa catalana. Encara ara alguns d’ells passegen el seu sectarisme decadent per alguna tertúlia. Quota sociata mal aprofitada, per cert. Pitjor per ells. No tenen ningú més brillant, menys anquilosat, amb més projecció de futur? Disfressats de professionals independents del periodisme, se’ls veia el llautó. I no els critico per defensar unes idees o combatre un adversari polític, només faltaria, sinó per amagar aquesta intenció sota una falsa neutralitat periodística. Avui encara he sentit a Rac 1 al senyor Franco on, deu ser l’edat, mostra impúdicament i de forma maldestre el seu ressentiment polític. S’han acabat els anys de glòria per aquests personatges, estil Sopena, que tant mal han fet al país. Acabaran els dies fent el ridícul en tertúlies espanyoles patètiques, mentre els seus escolanets seran superats pel talent i professionalitat de les noves generacions que pugen
