Fa alguns dies vaig publicar un article al meu blog personal sobre la capacitat de compartir coneixements i tècniques que els genis tenen i volen tenir. Ferran Adrià ha estat potser qui ha contribuït d’una forma més exacta i més absoluta a la gastronomia mundial i tot ha estat amablement cedit sense limitacions personals. Algú l’acusà d’una suposada finalitat econòmica en l’afer, de vendre llibres per guanyar diners, de fer tot el que fan per pur afany econòmic i personal. No podria estar més en desacord amb aquest argument.
Ser un geni és també saber compartir i que la teva finalitat sigui el talent i no limiti amb els teus interessos. Si alguna cosa hem d’agrair a Ferran Adrià, i per extensió al seu germà Albert, és que hagin cedit d’una forma tan desinteressada tot allò que han après i només ells saben fer perquè n’han estat els inventors.
Encabat hi ha qui dirà que els llibres i tot el material que han tret al mercat és només una estratègia de màrqueting per recaptar el que no està escrit, però és gràcies a aquest favor que la humanitat avança i sense aquests llibres venuts ells continuarien guanyant-se la vida i en canvi el món seria una mica més orfe.
L’última finalitat dels Adrià, el que importa per sobre de tot, és el llegat que obsessionadament el Ferran vol deixar a la història, i de fet està en procés, amb coses com El Bulli 1846 o la Bullipèdia. Dos projectes fets clarament perquè s’eixampli la gastronomia, perquè els gaudeixin els altres, sense cap leitmotiv més que contribuir a la cultura gastronòmica de primera línia.
Hi ha una història que explicarem d’aquí molt anys, quan la gastronomia vés a saber quins camins hagi pres, i haurà de passar forçadament per les mans de seda i el cor de cristall de bohèmia que Déu donà als germans Adrià.
Després del tall de parmesà —El Bulli 1997—; després del Viatge a Noruega —canviat ja dues vegades de nom: Viatge nòrdic; Paisatge nòrdic—; després de les mítiques olives esfèriques; després de tot això —descrit d’un mode molt concís i deficitari—, l’últim llegat serà haver donat generosament cadascuna de les tècniques, cada pas, cada recepta, cada producte, perquè el gran públics se’n pugui beneficiar i aprengui les bases de la cuina que va revolucionar el món.
La característica fonamental dels genis, a banda del talent, és la bondat humana, la generositat tan aclaparadora o més que la seva genialitat. La cuina és al final un mètode per fer el món una mica millor i deixar que siguin els plats els que passin a la prosperitat més enllà dels cuiners que els crearen. El que cal valorar i agrair a la família Adrià és l’empeny per volar més amunt dels èxits personals i centrar-se en poder contribuir d’una manera brillant i transparent a la cultura i l’art del nostre segle.
Finalment sempre emociona més compartir allò que saps que no pas la cosa concreta que saps. El llibre de receptes de les tapes del Tickets, per citar alguna cosa entre tantes altres, és la metàfora d’allò que els genis són capaços de cedir a la humanitat. Hem arribat tan alt i el preu ha estat tan barat que tot sembla un conte de fades, un somni del que mai voldries despertar. La humanitat avança gràcies a persones com l’Albert i el Ferran.
