En una època de debat sobre si els clàssics infantils han de ser esmenats per adaptar-los a les sensibilitats actuals, el segell juvenil de Raig Verd Indòmita ens porta una obra de nom curiós i que, segons la seva pròpia autora, va costar molt de publicar precisament perquè va en contra de la sobreprotecció literària a la que actualment sotmetem a infants i joves. “Guia màgica d’autodefensa amb galetes” és un producte de fantasia juvenil que busca la diversió del lector alhora que li mostra la realitat de l’espècie humana. S’allunya de dogmatismes, però igualment se’n poden extreure moltes lliçons.
La Mona és una fornera de només catorze anys. Treballa a la fleca de la seva tieta, a la ciutat de Riutrenat. A banda de cuinar les millors pastes de la ciutat, la Mona és bruixa. La seva màgia, però, només aplica a la massa del pa i la rebosteria. Sembla un poder insignificant comparat amb el d’altres, però li permet tenir, per exemple, una massa mare amb vida pròpia com a mascota: en Bob. I és que en l’univers que construeix T. Kingfisher, pseudònim d’Ursula Vernon, les persones amb capacitats màgiques conviuen amb les que no en tenen. Les habilitats dels magicians són molt específiques i en la majoria de casos són inofensives. Però per afrontar els problemes que sobrevindran, la Mona haurà d’esprémer les seves fins al màxim.
El llibre comença amb un cadàver a la fleca, i aparentment això no va fer gaire gràcia als possibles editors de la novel·la. Durant la investigació del misteriós crim es destapa una trama per esborrar del mapa totes les persones amb habilitats màgiques, que és el veritable motor de l’obra. Hi ha algú que vol eliminar els magicians i haurem de descobrir la seva finalitat. És aquí on T. Kingfisher ens parla de xenofòbia (la gent amb poders no està ben vista a tot arreu), de l’ambició i l’addicció al poder (del que no és màgic, ja s’entén). També ens parla de desigualtat social i de barris conflictius, fins i tot hi apareixen personatges obligats a delinquir per poder subsistir. Problemàtiques molt humanes que patim en la nostra realitat, però ambientades en un escenari d’estètica medieval, amb exèrcits, mercenaris i duquesses que governen. Les intrigues polítiques, la traïció i el mal pur són altres conceptes que ens anirem trobant a la narració i que afegeixen consistència a la trama.
La protagonista ens explica la història en primera persona i ho fa de manera fresca i àgil, amb un llenguatge molt proper que interpel·la sovint al lector. Fins i tot tindrem accés als seus pensaments, especialment com a reacció a la interacció amb altres personatges, i això significa que coneixerem les seves pors, els seus dubtes i les febleses que pensa que té. Al cap i a la fi, la Mona és una adolescent, i aquesta condició anirà apareixent al llarg de l’obra, és un dels elements, no pas l’únic, que aporta hilaritat al conjunt. Tot i això, veiem com una persona de catorze anys ha de créixer de cop i assumir responsabilitats que no li pertoquen: les de posar remei a problemes generats pels adults. La lliçó última és que no s’ha de subestimar els petits, els aparentment febles, i que som capaços de molt més del que ens pensem.
La “Guia màgica” em sembla una excel·lent proposta per a joves lectors. És d’aquesta mena de llibres que creen afició. Començant per la manera inicialment innocent que té la Mona de veure les coses, l’acció, els misteris, i per com està narrat, és ideal per enganxar-se a la lectura. Potser té alguna fase menys trepidant, o més estàtica, però per contra és més èpica. També funciona per un públic adult, avesat o no als llibres de gènere fantàstic, perquè, en definitiva, els temes subjacents que tracta són fàcils de reconèixer. Que la protagonista sigui adolescent no els elimina de l’equació, només els mostra des d’una altra perspectiva, força interessant, per cert. Té acció, humor i un argument amb moltes cares per anar descobrint. Afegiu-hi una protagonista adorable (tot i ser adolescent!) i alguns secundaris una mica estrafolaris i ja tenim el còctel preparat per una molt bona estona de lectura.
Advertències: Per més que funcioni per a adults, no deixa de ser un llibre destinat a un públic jove, i a més amb elements fantàstics. Si teniu aversió a la fantasia i a la literatura juvenil, potser no hi trobareu la gràcia.
Recomanat especialment a: Gent jove lectora que gaudeixi de la fantasia. També per lectors que surtin d’una lectura especialment dura o colpidora. Els pot ajudar a descarregar tensions lectores.
Fitxa:
Autora: T. Kingfisher (Ursula Vernon)
Editorial, any: Indòmita, 2023
Títol original, idioma, any: A Wizard’s Guide to Defensive Baking, anglès, 2020
Gènere: Fantasia
Traducció: Elena Ordeig
Número de pàgines: 380
