Aquestes són les paraules que el papa Francesc adreçà als responsables italians de l’Institut Nacional de la Seguretat Social quan els demanava que fossin curosos en l’administració dels bens públics, per tal de no malbaratar els recursos dels ciutadans. També va remarcar la importància que té la Seguretat Social per als ciutadans, tot i que, dissortadament, no tots els països del món poden comptar amb un organisme d’aquesta mena.
Francesc va recordar l’hivern demogràfic que vivim, que posa en dificultats el sistema. Per això, «perquè la Seguretat Social funcioni i estigui a l’alçada dels desafiaments de la societat que envelleix», va fer una triple crida: «No al treball il·legal, no a l’abús del treball precari i sí al treball decent». I és que, deia, «la precarietat laboral genera desconfiança, impedeix l’ingrés al sistema de Seguretat Social i augmenta la caiguda de la natalitat».
Com passa també al nostre país, a Itàlia la pensió d’un treballador se sosté gràcies als anys de servei treballats, i també perquè els altres treballadors, tinguin o no la ciutadania del país, hi contribueixen amb la seva feina i la seva cotització.
L’any 2013, en la seva Exhortació apostòlica Evangelii gaudium, el papa Francesc demanava que el treballador fos sempre lliure, creatiu, participatiu i solidari. En aquesta trobada amb els responsables italians de la de la Seguretat Social el papa va afirmar que aquesta societat sembla tenir «poc interès pel que pugui passar amb les generacions futures» i va recordar que el qui acumula només per a ell mateix, acaba enganyant-se, i qui es tanca en falses seguretats, no té futur; i els posà l’exemple de Josep, fill de Jacob (Gn 41), un home previsor, que es va preocupar de guardar el cereal dels anys d’abundància a l’Egipte, per afrontar les dificultats dels anys d’escassetat que vindrien més tard. Francesc va acabar demanant «polítics savis, guiats pel criteri de fraternitat» per a la nostra societat, que evitin malversar els recursos existents, ja que això pot deixar en sèries dificultats les següents generacions.
No necessitem ni polítics lladres, que s’aprofiten dels diners de tothom, ni demagogs, que, en campanya electoral, com deia el periodista Xavier Domènech, són capaços de prometre un pont i, si cal, un riu. O com el qui va ser alcalde de Xàtiva i president de la Diputació de València, que prometia portar la platja a la capital de la Costera (!).
A la façana dels Serveis Mèdics de Girona hi ha un rètol on apareix transcrita una citació del Dr. Ciril Rozman i Borstarn (Ljubljana, 1929), un metge català d’origen eslovè, que diu el següent: «Només una bona persona pot ser un bon metge». Comentant aquesta màxima, David Pagès, al seu llibre Fe arrelada, diu que no tan sols és vàlida per als metges i per a totes les persones del món sanitari, sinó que també hauria de ser vàlida per a tots els professionals, sigui quin sigui l’ofici que exerceixin. Penso que també és molt adient per als polítics: un bon polític no pot ser un lladre, algú que s’aprofiti dels altres, ni un mentider o un hipòcrita.
Crec també que els polítics haurien d’aprendre de la saviesa de Sant Benet, quan al capítol 31 de la Regla demana a l’ecònom del monestir que sigui assenyat i prudent. El pare dels monjos d’Occident elogia l’ecònom, perquè «qui administra bé, es guanya un bon lloc», i li demana que, amb seny i prudència, «es miri tots els objectes i tots els béns del monestir com si fossin vasos sagrats de l’altar» i que «no es deixi portar per l’avarícia, ni sigui pròdig o dissipador del patrimoni del monestir». Tot un exemple per als nostres polítics, alguns dels quals furten els diners dels ciutadans, sense preocupar-los gens ni mica la situació de pobresa i de crisi econòmica que vivim.
