La campana ha plorat melangiosa
escampant el dolor arreu portat pel vent
un avi ens ha deixat amb veu silenciosa
i cada campanada era un trist lament.
La campana ha rigut tan joiosa
que el seu repicar arribava a l’infinit
un nou nat ha nascut en la matinada silenciosa
i esclatava feliç quan moria la nit.
La campana ens acompanya en la tristesa,
o ens omple de vida i felicitat,
que bonic el seu so! té tanta tendresa
que amanyaga amb amor el cor cansat.
Quan la festa és gran esclata riallera
i es perd per boscos, rieres fins a l’horitzó
els ocells canten com si la primavera
renaixés radiant com tendre infantó.
Un dia riu, un altre plora, un jorn sembla cansada,
perquè en el ball de la vida hi ha de tot,
felicitat, penes, avui està callada
i resta muda i quieta penjada en el barrot.
