La carta de la Paula

S’acostaven les festes de Nadal i enguany la Paula, que ja sabia escriure amb lletra lligada força bé, es trobava davant d’un gran conflicte. A qui escriuria la carta, als Reis Mags o al Pare Noel?

-Mama, tu quan eres petita, a qui escrivies la carta, als Reis Mags o al Pare Noel?

-Bonica, aquí són els Reis Mags qui porten els regals. El Pare Noel els porta a altres llocs. Es reparteixen la feina perquè ningú no es quedi sense obsequi.

– Es que el Marc diu que a casa seva ve el Pare Noel i que ve el dia de fer cagar el Tió, i així té els regals abans que jo.

-Però, a veure, el Rei Gaspar no és el teu Rei preferit? Què pensarà, pobre, si després de portar-te sempre els regals ara, de cop i volta, envies la carta al Pare Noel? No creus que s’entristirà una mica? A més, el Marc no passa els Nadals a la Cerdanya?

-Sí

-Veus? Per això deu escriure la carta al Pare Noel per por que els Reis, amb els camells, no puguin travessar els Pirineus. En canvi, el Pare Noel com viatja amb trineu i rens no té cap problema.

-És clar, no ho havia pensat! Ets la millor mama del món, ho saps tot!

Així que un a un, els desitjos de la Paula van anar apareixent, amb lletra lligada, al damunt de la pauta d’un full. Uns patins en línia, un joc per a la consola, unes aquarel·les, un còmic… i així fins arribar als desitjos més immaterials i més difícils d’aconseguir: la pau al món, que els nens no passin gana i que nevi tots el dies de vacances de Nadal. També hi volia afegir coses per a la mare i el pare i com que no n’estava segura de què podien voler ho va indagar tot dinant.

-Què és el que més m’agrada a mi? – va dir el pare –  Oh! Moltes coses. M’agrada l’estiu, m’agrada veure’t contenta, m’agrada anar a passeig amb la mama, m’agraden les seques amb botifarra… no sé, hi ha moltes coses que m’agraden.

-I tu, mama? A tu què és el que més t’agrada?

– A mi també m’agrada veure’t feliç.

-Sí, però, alguna cosa més? – va insistir la Paula.

-Doncs mira, m’agrada molt quan reculls les joguines, o quan fas els deures sense protestar, i també m’agrada molt quan m’ajudes a fer pastissos.

Tot allò li semblava bé a la nena, però com que no podia demanar que sempre fos estiu o sempre tenir ganes de recollir les joguines, va optar pel que li va semblar més pràctic. Tot i que no sabia què eren les seques, si al pare li agradaven en demanaria moltes, i moltes botifarres també. Per a la mare demanaria coses per a fer pastissos. Segur que els Reis Mags sabrien què era tot allò.

Un cop va tenir la seva carta preparada, va demanar un sobre a la mare i hi va escriure el seu nom, i de l’agenda del cole en va copiar l’adreça de casa.

-Mama, quina adreça tenen els Reis Mags?

-Tu no t’hi amoïnis, posa només “Rei Gaspar” i anirem a portar-la al Patge Reial quan arribi a la ciutat.

Però un fet extraordinari es va creuar en el camí de la carta. Va quedar dipositada al damunt de la pila de nadales que enviaven a la família i als amics i així va ser com la carta de la Paula va arribar a l’oficina de correus en comptes d’esperar pacientment l’arribada del Patge Reial. Quan els pares se’n van adonar gairebé els agafa un cobriment, així que van explicar a la Paula que com que demanava tantes coses, millor que els Reis la rebessin de seguida perquè tinguessin temps de trobar-ho tot, que si esperaven a la cavalcada per a donar-la al Patge potser farien tard. La il·lusió de la Paula va poder més que el disgust i l’explicació va amagar la pífia.

Els treballadors de correus ja no havien de classificar les cartes manualment en aquella oficina, ara el procediment automàtic ja les classificava directament cap a l’adreça a on lliurar-la  però els més antics recordaven, amb un toc d’enyorança, aquells temps en què es rebien tantes cartes d’infants adreçades als Reis Mags. Ara ja eren pocs els que feien servir el sistema tradicional, moltes les enviaven per correu electrònic. Els Reis Mags també s’havien modernitzat.

La carta de la Paula va arribar a la cinta que transportava les cartes cap a la zona de triatge però, novament, el destí va intervenir en el seu camí. Un lleu tall elèctric va fer aturar el sistema i amb el sacseig de la pila de cartes la de la Paula va relliscar i va caure a dins d’un dels dipòsits d’estranger.

Una setmana més tard, la llista de desitjos de la Paula havia arribat a Rovaniemi, directament a l’Oficina de Correus del Pare Noel. Allà assegut darrera d’un petit escriptori de fusta es trobava ell llegint totes les cartes que hi havien arribat de tot el món i que els seus ajudants li anaven classificant segons l’idioma en que estaven escrites. Igual que els Reis Mags, el Pare Noel sabia totes les llengües del món i ell no rebutjava mai una carta encara que no anés adreçada a ell. Tot i així, amb la carta de la Paula es va produir una situació de desconcert. Ni el Pare Noel ni cap dels seus ajudants sabien què eren les “seques”.

-Jo crec – va dir un ajudant –  que el que volia escriure era “botifarres seques”.

-No, no – va dir un altre – segur que el que volia dir era “sacs de botifarres”.

Finalment, com que no se’n sortien, el Pare Noel va decidir enviar tres dels seus ajudants a investigar per les rodalies.

-Tu aniràs a Ivalo, tu a Kemijärvi i tu aniràs de Kittilä. Afanyeu-vos que els dies passen molt ràpid i no podem deixar desatesa la carta d’aquesta nena. Au, feu via!

Però els pobres ajudants van tornar l’endemà amb les mans buides. Ningú no havia sentit a parlar mai de “seques amb botifarres” per sobre del Cercle Polar Àrtic.

-Això és una dificultat però no ens hem de rendir – va dir el pare Noel – Hem de trobar la solució.

I finalment, la van trobar. I va arribar la nit de Reis i després de preparar tres platets amb una mica de torró i tres copetes de cava pels Reis, a més de tres bols d’aigua pels camells, la Paula se’n va anar a dormir amb la panxa plena de papallones. Li deixarien res, els Reis, a la sabata? Creurien que havia estat prou bona nena?

En despertar-se va parar l’orella i en no sentir cap soroll va estar segura que els Reis ja havien marxat així que va anar a despertar els pares perquè ja no podia esperar més. I un cop tots tres van tenir les sabatilles i la bata posades, en fila índia van començar a passar cap el menjador, els pares fent-se pregar i la Paula morint-se d’impaciència.

-Oh! Mama, papa…. Oh! Mireu….

Amb els ulls com taronges, a la Paula li faltaven les paraules, però… també als pares. Què era allò que hi havia al costat del pessebre? Qui havia portat aquell regal i per a qui era? La Paula s’hi va atansar i del damunt del paquet va agafar un sobre que deia “Paula”, portava un segell molt curiós. La mare va llegir en veu alta el remitent:

Pare Noel, Oficina de Correus, Cercle Polar Àrtic

96930 Rovaniemi

Finlàndia

-És del Pare Noel! És del Pare Noel! – xisclava la Paula

La mare i el pare es miraven amb sorpresa perquè no entenien res de res.

-Obrim el sobre a veure que hi ha dins.

Rakas Paula, monet, monet kiitokset muistamisestasi…

-Això no hi ha qui ho entengui! – va fer el pare

-Mira, pel darrera està en català!

“Estimada Paula, moltes, moltes gràcies pels teus records. Tot i que la teva carta era pel Rei Gaspar, em va arribar a mi, així que vaig provar de complir tots els teus desitjos. No obstant, com que no sabia exactament què era el que demanaves pel teu pare, vaig decidir reenviar la teva carta a en Gaspar. Fa uns dies em va telefonar i no vegis com vam riure quan em va explicar quina cosa era el que demanaves a la carta. Ell se n’ha encarregat i segur que el teu pare estarà molt content amb un regal tan magnífic. Et desitjo molta felicitat i, si mai passes per Rovaniemi, no deixis de venir-me a veure.

Pare Noel – Joulupukki”

Ni la mare ni el pare se’n sabien avenir. No tenien ni la més remota idea de què anava allò.

-Va, obrim la caixa, no? – va esclatar la Paula amb un somriure d’orella a orella.

Quina no seria la sorpresa quan de dins van començar a treure saquets de mongetes del ganxet i paquets de botifarres.

-Què, què és això? – va dir el pare

-Com que vas dir que les seques amb botifarra era el que més t’agradava, vaig demanar-ne moltes al Rei Gaspar. Mira, hi ha més paquets!

Hi havia un bon assortiment de petits motlles per a fer magdalenes i pastissets. I encara un altre paquet amb una etiqueta que deia “Això són botifarres seques de la nostra terra. Pare Noel”.

Com havia arribat aquell paquet a casa seva? Els pares no ho entenien, però la Paula els ho va explicar amb espurnes als ulls i un gran somriure al rostre.

-Doncs que el Pare Noel i els Reis Mags han fet equip per a aconseguir que el meu desig es fes realitat. Què xulo, oi? És la màgia del Nadal!