On és el Nadal d’aquell captaire?
on és el Nadal del que s’està morint?
no entén de la festa el pobre pidolaire
ni troba la joia el que està sofrint.
El cel ras, la lluna sense llum,
el fred i el glaç coven al cor,
no cal mirar estels sense rumb,
ni resta esperança pel qui sent la mort.
La festa que ensenya que avui és Nadal
és pels petits joia guarnint el pessebre,
amb l’àngel anunciant des del portal
aquella esperança que desfà el gebre.
I canten feliços, avui és gran festa,
i riuen alegres, mirant cada figura,
buscant tots junts la conquesta
d’aquella infància tan tendre i pura.
Per uns, és dia de felicitat,
bona taula, cants i alegria,
per altres és una immensa soledat,
que els porta per la vida sense guia.
Més les campanes repiquen,
ens diuen que Jesús és nat,
i amb el seu so ens purifiquen
de tota ombra de maldat.
L’infant s’adorm pensant en el pessebre
el pidolaire s’ajaça sota un pont,
i al malalt li costa percebre
que és Nadal i ho celebra tot el món.
Nadal és la tranquil·litat de l’esperit,
Nadal és mirar la vida amb serenor,
Nadal és allunyar tot el neguit,
i saber mirar la vida amb il·lusió.
No pensem egoistes en el nostre Nadal,
mai no és pas festa per a tothom,
però aquest dia és gran senyal
d’amor i esperança pel nostre món.
