Escrivia ahir al matí sobre la nevada, i ho feia sense saber que n’augmentaria la intensitat i, naturalment, en desconeixia les seves últimes conseqüències.
Es veu que la tempesta de neu era prevista des de divendres passat. És cert que els homes del temps ens en van alertar, però com que mai l’encerten no en vam fer cas. “Per un dia que l’encerten..” es lamentava ahir la gent. Val a dir però, que els homes del temps no encerten ni erren res. Ells simplement llegeixen els mapes que els hi serveixen les diferents agències meteorològiques; per tant, el mèrit és dels físics que fan els mapes de predicció. En fi, que ens en van avisar.
La Conselleria d’Interior i Protecció Civil també ho sabien, però no van dir res. Així doncs el panorama que es dibuixava ahir al matí era tot una riuada de cotxes que, com cada dia, entraven de bon mati a Barcelona sense portar cadenes al maleter. Fins a migdia el panorama que hi havia a la ciutat comtal era el descrit en l’article publicat ahir. A mitja tarda però, tot es va complicar. Va començar a quedar-se la neu sobre l’asfalt i les rondes de Barcelona es van col•lapsar. Dins aquest col•lapse milers de persones es van quedar atrapades dins el seu cotxe sense poder anar ni endavant ni endarrere. Entretant, altres artèries de la xarxa viària de Catalunya quedaven tallades, i els ferrocarrils, tant els de la Generalitat com els de Rodalies, anaven patint incidències que alteraven la seva circulació. A les cinc de la tarda el caos es va apoderar de la ciutat de Barcelona. Els autobusos van deixar de circular, els pocs taxis que hi havia anaven plens i també es veien atrapats, la línia 5 del metro va deixar de funcionar, les línies dels ferrocarrils de la Generalitat i de Rodalies van suspendre el servei –veient-se 250 persones atrapades dins un comboi a l’estació de les Planes.
Així, mentre l’Àrea Metropolitana de Barcelona (3’5 milions d’habitants) quedava col•lapsada i enmig d’un caos total –cal afegir que la cobertura de telefonia mòbil en molts indrets va caure- no va ser fins dos quarts de vuit del vespre que el senyor Boada va fer una conferència de premsa per explicar la situació del país. La tardana compareixença no va servir de res, ja que sabia més coses qualsevol persona que hagués escoltat ahir el programa d’en Toni Clapés a RAC1 que el propi Boada. Va ser tal el ridícul i el despropòsit de la compareixença, que s’hi va arribà a afirmar que cap persona estava atrapada dins un tren, quan es sabia feia estona que un comboi estava atrapat a l’alçada de Les Planes i que hi havia un tren parat a l’estació de Sant Celoni i una altre a la de Centelles. Com diuen els castellans la roda de premsa es va fer “mal y a destiempo”.
Però no va acabar aquí, el senyor Montilla, president de la Generalitat, no va fer declaracions fins les nou del vespre, quan ja feia més de dotze hores que havia començat la tempesta. Va comparèixer per demanar calma, paciència i confiança en les institucions que estaven treballant pel restabliment del servei.
Miri Montilla, demanar calma i paciència després de dotze hores és de pirates, veure el senyor Boada fent el pena és provincià (què és el que vostè vol de Catalunya), tenir Guàrdies Urbans i Mossos al carrer quan no saben posar unes cadenes al cotxe o estant jugant a llançar boles de neu mentre la gent està atrapada als seus cotxes és de pirata i mala persona, inaugurar no sé quina exposició mentre tres milions i mig de persones es veuen afectades per una nevada i donar l’esquena als ciutadans és de pirata. Ah! I el senyor Saura, me’l deixava. Perdoni. És veritat que no calia que tornés de Palma de Mallorca perquè aquí no podia solucionar res, però també és veritat que un Conseller d’Interior que sap que hi haurà una tempesta de neu històrica a l’Àrea Metropolitana no pot marxar del territori. I marxar, és de covards; de pirates covards.
Avui al matí sembla que ja es va recuperant la normalitat. Però no creguin eh. Per fer ujn trajecte que normalment es fa amb tres quarts d’hora (Arenys de mar – Barcelona) amb tren, avui l’hem fet en una hora i tres quarts. Li explico: he sortit de casa a falta de vint minuts per les set. Com cada dia em disposava a agafar el tren que surt de l’estació a les 6.52, però resulta que aquest tren no ha passat, i ens hem hagut d’esperar al de les 7.02 que ha passat a les 7.10. eren les 7.22 quan el tren s’ha aturat abans d’entrar a l’estació de Mataró. Fins al cap d’un quart d’hora el maquinista per megafonia no ens ha avisat, i quan ho ha fet ha estat per dir-nos que ens estaríem deu minuts més parats perquè de Mataró a Vilassar només anava una via de les dues que hi ha. Quan hem arribat a Mataró un revisor ens ha dit que un tren que estava estacionat en una altra via, tenia direcció Barcelona i que marxaria abans que el nostre. Molta gent ha estat la que ha agafat les seves coses i ha anat a l’altre tren, però jo, Monti, que sóc gat vell, no m’he mogut del meu seient, i al cap de cinc minuts el tren on jo estava ha arrancat mentre que l’altre tren, que suposadament havia de marxar abans que el nostre, encara estava aturat a l’estació. I així fins les 8.35 que és quan he arribat a Barcelona.
Ja ho veu, aquest ha estat el meu inici de dia. Ara vingui i demani’m paciència i confiança.