VOLDRIA
Voldria escriure poesia
i explicar el que el cor viu,
descobrir meravelles cada dia
davant la vida que somriu.
El cor em batega amb mà estesa
i l’emoció s’apodera del meu pit.
Com una campana toca amb rapidesa
i es remou de joia el meu esperit.
I sento goig per l’ocell cantaire
i pel peix que nada dins el riu.
Per l’ovella i el pastor rondinaire
i per la llenya que mor donant caliu.
Si la indiferència es fes senyora
de l’ànima, el cor i el sentiment
viuria trista i avorrida, fent penyora
de mil penes i mil remordiments.
Si acabés d’escriure poesia
i no expliqués el que el cor és,
fugirien els mots i l’alegria
perduts, atrapats per sempre més.
