La ciutat catalanoparlant de Sardenya, té unes especificats culinàries pròpies, Carlo Sechi n’ha fet un llibre que posa en solfa els menjars bàsics algueresos. En Carlo es un home polifacètic, coneixedor com pocs de la seva ciutat, n’ha estat batlle i tot, regidor del municipi durant més de vint anys, ara és diputat autonòmic al Parlament Sard de Càller. La seva gran passió és vetllar per la llengua i cultura catalana a l’Alguer, sempre ha maldat per mantenir laes relacions entre catalans, està al Patronat de la Universitat Catalana d’Estiu de Prada (on sempre que pot hi ha fer alguna mostra de teatre alguerès). Fa anys que està a l’Obra Cultural de l’Alguer http://www.obracultural.cat/ entitat que vetlla per defensar i protegir tot el que és en la nostra llengua a la seva ciutat.
L’Alguer té unes varietats dialectals pròpies, com el català de Carcaixent, Berga, Santanyi… o Vinça. El que no volen els algueresos és la imposició d’un català estàndard neutre, ells volen seguir fent servir, les seves varietats lingüístiques. La varietat algueresa, es molt diferent de la mallorquina, un – ingenu de mi – creia que salarien com a Mallorca, però fan servir l’article lo, com a les comarques del català de ponent. De fet tot el ric vocabulari alguerès es troba recollit al diccionari Alcover-Moll o al diccionari de Josep Sanna i darrerament Enrico Lofredo recull els mots a http://www.algueres.net/ .
Les menges, són símbols identitaris, i per fruir-los menjant-los. Però amb el llibre d’en Carlo Sechi a més hi ha un component lingüístic bàsic per conèixer la parla algueresa. El llibre s’acompanya d’un petit vocabulari gastronòmic alguerès. Si aneu a l’Alguer podeu trobar aquest llibre a la mateixa seu de l’Obra Cultural o bé a la llibreria Il Labirinto http://nuke.librerialabirinto.it/ que sempre tenen un bon fons de llibres de l’Alguer.
