Òbric la bústia, em trobe una carta certificada. Què pot ser? Posaria la mà en el foc que es tracta d’una multa per excés de velocitat. Vaig a l’Oficina de correus de Petrer (Vinalopó Mitjà) a recollir-la. Faig cua i quan em toca, amablement dic bon dia i demane la meua carta certificada. Em diuen que no m’entenen i que canvie de llengua. No ho faig i em diuen maleducada mentre em demana que faça una altra cua. Canvie de cua i agafe la meua carta certificada. 

Mire el rellotge, faig tard. Després llegiré la carta. Agafe el cotxe i vaig a recollir al meu fill de l’escola. Pel camí d’Almassora (Plana Alta) em para la Guàrdia Civil.  “Buenos días”. Bon dia- dic jo. El senyor agente em diu “A mi me hablas en español”. Continue parlant en valencià quan li done la documentació. Ha decidit multar-me perquè diu que no portava el cinturó. És mentida, però què he de dir a un pobre home castellanoparlant quan tots sabem que la seua llengua està en perill i perseguida al País Valencià.

Per fi arribem al poble. És prompte i els carrers de Benetússer (Horta Sud) encara estan plens. Salude a la veïna d’enfront, “Au, adeu, Vicen, ja ens vegem!” i entrem a casa, estic intrigada pel que posarà a la carta. Sis-cents un euros! Hòstia! Açò què és? He comés una infracció greu per alterar el funcionament d’un centre de salut. Això m’explica la carta que diu aplicar l’article 36 de la llei orgànica 4/2015 de protecció de la seguretat ciutadana, per aclarir-nos: “la llei mordassa”. 

En un servei públic valencià, algú es creu amb la sobirana impunitat de denunciar a un ciutadà del País Valencià per parlar en la seua llengua. És que em pareix la cosa més bèstia que he vist en molt de temps. La resposta de l’Estat espanyol és clara, castigar una víctima de discriminació lingüística a qui han vulnerat el seu dret a ser atés en valencià; deixar clar que hi ha ciutadans de primera i de segona, que uns ciutadans tenen infinitament més drets que els altres. Però això es diu supremacisme, som un país ocupat i colonitzat fins al moll de l’os.

La qüestió ací és què fa el govern del País Valencià per posar fi a les discriminacions lingüístiques que patim?, què fa per protegir la nostra llengua el govern més valencianista del segle? Si governar la Generalitat no és prou per a poder parlar valencià en aquells serveis que depenen de les conselleries, què més necessita? És delegació de govern qui sanciona. És la mateixa Pilar Bernabé, delegada del Govern al País Valencià i militant del PSPV qui executa. I està bé exculpar-se i sol·licitar explicacions, com han fet alguns representants d’aquest valencianisme líquid de què parla Antoni Rubio, però i des d’ací, què s’ha fet des d’ací a banda de preguntar als ministeris quan estàs a govern? Ser govern i oposició alhora només deixa en evidència la samarreta de la hipocresia que, malauradament, porten molts polítics valencians. 

La Conselleria de Vicent Marçà, acabava amb les línies en valencià a les escoles fa uns mesos, el requisit lingüístic va de despatx a despatx buscant que algú li faça cas. El fet de no blindar i no protegir la nostra llengua exhaustivament, el fet d’afavorir la segregació lingüística en l’escola, el fet de no exigir el requisit lingüístic en la funció pública, aquesta clara voluntat de no ser ferm legislant, de no voler legislar en el sentit més proteccionista cap a la nostra llengua, té les seues conseqüències i aquesta és una d’elles. Si el requisit lingüístic fora obligatori, açò no passaria. Els drets lingüístics són drets humans i el govern valencià els ha de garantir.

La multa per velocitat li ha eixit cara al valencià. O xafeu l’accelerador o acabarem com Camot.

Article anteriorLlums i ombres
Article següentEl libro de nuestras ausencias
Maria Pérez Company (Barxeta, La Costera, 1993) és secretària general d’Esquerra Republicana del País Valencià, elegida en el Congrés d'Alcoi del 2019. És mestra de professió perquè des de ben jove ha volgut dedicar-se a educar esperits lliures i crítics, per això va canviar els estudis de Belles Arts pels de Magisteri. A més a més ha estat relacionada professionalment amb el sector agrícola i industrial. Des de fa anys treu temps per l'activisme ambiental i feminista a diverses organitzacions.