El ressò de la gran manifestació del dia onze a la premsa en alemany (Alemanya, Suïssa i Àustria) no ha estat la que un català resident a Alemanya desitjaria. Però de la mateixa manera que aquesta Diada, si algun sentit ha de tenir com el té, només és l’inici d’un camí més o menys llarg, però que no tindrà res de fàcil, si considerem la presència de Catalunya aquesta setmana als medis en alemany també només com un principi de la que indubtablement tindrà quan la confrontació amb Espanya s’acceleri, no ens en podem queixar. A més, per eufòrics que ens hagi posat l’èxit de la convocatòria de l’ANC, cal tocar de peus a terra i tenir en compte que Catalunya no és el melic del món.
Els medis que se n’han fet ressò (o almenys els que he sabut trobar entre els que recercat, que no han estat pocs) són el primer i el segon programa de la TV alemanya, les dos prestigioses revistes setmanals “Der Spiegel” i “Die Zeit” i quatre diaris dels més seriosos i de més prestigi: “Suedeutsche Zeitung” de Munic, “Frankfurter Allgemeine Zeitung” (conegut popularment com FAZ) de Frankfurt, “Neue Zuercher Zeitung” de Zuric, i “Die Presse” de Viena.
A la televisió, per desgràcia, la notícia haurà passat desapercebuda per a la majoria dels telespectadors. La primera cadena la va incloure el dia dotze a les notícies de les sis i de les set del matí, i la segona a les de les nou, unes hores a les que ben poca gent s’ho mira. Normalment ho haurien repetit segurament a la tarda o al vespre, però tant la Diada com altres notícies internacionals van ser desplaçades per dos esdeveniments que tenien més interès pels alemanys. L’un, els atemptats i aldarulls al món àrab contra les ambaixades americanes. L’altre, el més important, la decisió del Tribunal Constitucional alemany, sobre si la participació alemanya en els fons europeus de rescat està o no d’acord amb la constitució (La resposta va ser un “sí, però…“ que permet engegar els fons, però amb frens, que tant de bo siguin efectius).
Pel que fa a la premsa, les sis publicacions que he esmentat abans són aquelles que a l’àrea de parla alemanya són de lectura obligada per tothom que s’interessi pels fets polítics mundials.
O sigui que la informació ha arribat als cercles que ens interessa que estiguin al corrent del que passa a casa nostra.
Del to de la informació (amb una sola excepció), no ens en podem queixar. En general, els fets són exposats correctament. En molts detalls es nota però que el coneixement que tenen els informadors sobre Catalunya té molts forats. Per exemple, recalcant la situació d’endeutament de Catalunya sense lligar-ho estretament amb l’espoli fiscal o citar aquest com un fet irrecusable, sinó dient que “el govern català es queixa de que cada any se’n van 16.000 milions per ajudar a altres regions, i d’aquells no en torna cap”. La confusió de l’espoli fiscal amb el fons de compensació territorial sembla general i seria un punt que caldria aclarir a fora. Menys important, però també com a prova de manca de preparació dels corresponsals, és la confusió de la senyera amb l’estelada, que en aquest cas era cabdal per a comprendre el sentit d’aquesta Diada. Un punt en el que s’usen conceptes equívocament és quan a un titular es diu que els catalans volen “més autonomia” i al text, que volen la independència. O bé dir al titular que la manifestació l’ha convocat “el govern regional” i al text aclarir que ha estat l’ANC. Repeteixo, però, que no ens en podem queixar, i de tota la informació se’n desprèn clarament l’alt grau d’emprenyament de la població catalana. És, doncs, un bon començament per als mesos que venen, en els que segurament Catalunya serà objecte de més d’un titular a la premsa estrangera.
I ara no tinc més remei que parlar de l’excepció que he citat abans. El corresponsal polític del FAZ a Madrid (no pas els seus corresponsals per cultura i economia que són sempre objectius), el Sr. Leo Wieland, és un dels casos extrems de periodista completament imbuït de les versions castellanes de qualsevol fet. No puc dir pas res de l’entrevista que va fer a Artur Mas fa pocs mesos. Però en general parla sempre despectivament dels “nacionalismes tribals“ de la perifèria, descriu sempre les reclamacions catalanes com a exagerades i canta les excel·lències de la constitució espanyola. No comparteixo l’opinió d’alguns que creuen que per escriure així ha de rebre algun sobre del PP. No dubto de la seva integritat, però sí de la seva objectivitat periodística.
Ja en altres ocasions he escrit al FAZ protestant de més d’una afirmació del Sr. Wieland. I unes quantes d’aquestes afirmacions les ha tret de l’armari i les ha tornat a repetir, barrejant-les amb la informació sobre la Diada (els fets concisos d’aquesta els exposa correctament), i acabant l’article amb les manifestacions de Rajoy de que el més important és la crisi i no aquests estirabots independentistes. He tornat a protestar (ja veurem si ho publicaran) i aquí exposaré només breument els disbarats i tergiversacions el seu article (que així és el més llarg de tots els que han sortit sobre el tema).
-Els catalans van reformar “pel seu compte“ l’Estatut d’Autonomia fins que el Tribunal Constitucional els va aturar.
-Una de les principals causes del desastre financer ha estat la gestió d’un tripartit “estrambòtic i maldestre” que va malgastar milions en una anomenada política identitària, com per exemple en ambaixades pròpies a l’estranger, en una policia lingüística, i altres extravagàncies, i així va acabar sense reserves financeres.
-Que a pesar de les dificultats actuals, el govern català segueix reservant gairebé 500 milions “per a les ‘ambaixades“ catalanes’, i per a la radio i televisió que opera sota control estatal”
-En Mas ha tingut prou feina amb netejar l’administració d’excessos anteriors i amb “enterrar cars projectes nacionalistes com el cas de Spanair”.
-Les exageracions nacionalistes es manifesten en punts tan extrems o ridículs com la prohibició de les curses de braus i l’exclusió de la Fira de Frankfurt dels autors catalans que escriuen en castellà.
-A Catalunya (diu ell i no sé pas d’on ho ha tret) hi ha una gran indignació per haver perdut el projecte Eurovegas que ha anat a parar a Madrid, que com diu Esperanza Aguirre, és senzillament més cosmopolita.
El lector comprendrà que m’hagi apressat a picar-li les crestes. Però, n’hi que surti, les cartes al director no les llegeix pas tothom. L’efecte que queda és el de l’article. A l’edició online del diari, han sortit una pila de comentaris. Alguns d’ells mostrant-s’hi d’acord, com una senyora que diu que és natural que els catalans es vulguin separar dels espanyols; es refien que siguin els alemanys els que paguin les seves factures. La majoria, però també li canta les quaranta. Entre ells hi ha comentaris d’alemanys que viuen a Catalunya i que inviten al Sr. Wieland a aprendre el català i a assabentar-se de com és el país sobre el terreny i no pas des de la Cibeles.
Resumint-ho, doncs, Catalunya ha estat present als diaris decisoris en la formació d’opinió.
Procurem que això es repeteixi tant com es pugui. I com que de manifestacions com la darrera encara en caldrà més d’una, m’atreviria a fer un suggeriment per evitar situacions caòtiques: que, quan toqui es facin manifestacions simultànies a nou o deu ciutats catalanes, per tal que a Barcelona no s’acabi la manifestació abans que el seu capçal arribi al final.
