La Fille du Régiment de Gaetano Donizetti presentada al Liceu aquest mes de març en una adaptació de la casa de la proposta conjunta dels teatres d’òpera Metropolitan de Nova York, Royal Opera House de Londres i Staatsoper de Viena, s’ha presentat en els ambients liceístics com l’òpera belcantista d’aquesta temporada i a fe que ha superat àmpliament les expectatives. Un repartiment vocal estel.lar amb un Juan Diego Flórez en estat de gracia, una Patrizia Cioffi segura i amb una vis còmica digna de menció, juntament amb un elenc vocal de qualitat, han fet gaudir intensament als assistents de la funció del passat 22 de març. L’obra, essent una mostra menor i un xic carrinclona de les òperes del compositor italià establert a Paris quan la composà, té una posada en escena de volada còmico-irònica signada per Laurent Pelly que alleuja intermitentment la feixuguesa de l’excés de diàlegs parlats. L’orquestra començà amb un metall dubitatiu i erràtic per anar millorant a mesura que la trama patriòtico-militar i de sit-com romàntica s’esdevenia davant d’un pati de butaques ple a vessar.
La millor veu masculina fou sens dubte la del sergent Sulpice interpretada per Pietro Spagnoli amb una veu rodona de bell timbre italianitzant i fraseig pulcre. El tenor peruà cantà amb exquisidesa i magnífica línia belcantista, però amb una veu petita que desapareixia quan el volum sonor conjunt superava àmpliament la seva presència. Els nou si naturals sobreaguts que ens va regalar foren de preciosa factura i de facilitat inaudita, i varen entusiasmar al públic assistent. La soprano Patrizia Ciofi tingué una actuació desbordant i histriònica a l’escenari afectant la qualitat i projecció de la veu sobretot a l’inici de l’obra. Menció especial fou l’ària Il faut partir que cantà al final de la primera part amb una veu càlida i un fraseig i intencionalitat meravellosos, fet que li valgué les mostres més entusiastes del públic. La mezzo nordamericana Victoria Livingood brodà el seu paper de marquesa de Berkenfeld però vocalment quedà molt lluny del nivell de la resta de solistes; una veu rugosa de vibrat aspre fora de l’estil belcantista propi de l’obra. La presència d’Angel Pavlovsky en el paper cameo de la Duquessa de Kratenkorp, amb aplom i timing teatral immillorable desfermà les alegries del públic. Pel que fa al cor la seva actuació fou satisfactòria amb moviments d’escena divertits i precisos. Una comèdia còmica de qualitat musical remarcable.
