“Reivindico el espejismo
de intentar ser uno mismo
ese viaje hacia la nada
que consiste en la certeza
de encontrar en tu mirada…la belleza..”
AUTE
Utopia, quimera, distòpia d’un món ideal? Envoltats d’un sortilegi de promeses infinites i influències externes amb auguris de felicitats eternes sols em resta la possibilitat de reflexió.
En aquest món globalitzat i hegemònic, amb patrons i influxos molt estandaritzats, sovint restem l’autenticitat i valors personals, estils de vida i fidelitat a nosaltres mateixos.
Cert és però, que de vegades podem experimentar la manca de coneixement dels nostre caràcter o la necessitat de contentar als altres.
Riure, contemplar, expressar, sentir pors i temors ens fa humans. Voler ser com som ens fa tenir una posició al món i fer brollar el més meravellós de tot…ser únics.
Atrevir-se és engrescador i captivant, sols cal donar el pas. Tenir por a sentir potser és el pitjor que li pot passar algú perquè implica una separació del que realment som.
Impossible agradar a tothom i desagradar també. Premisa tan important com real.
Coratge de ser un mateix, de ser valent malgrat les crítiques, les incerteses i els dubtes.
Viure conforme la pròpia naturalesa i la seva indiosincràcia.
M’adono de la infinita correlació de mons dins aquest món absolutament efímer i canviant, on les lleis predominants són les de fa un instant.
Els mons d’aquest univers són molècules, infinitesimals galàxies i planetes per descobrir.
Metàfora del que representa una societat oberta i en constant evolució. Podem mostrar la nostra genialitat, creativitat, originalitat o simplement el nostre pensament autèntic i genuí. Som planetes nous, vells, siderals, eterns, de colors o absolutament opacs, però nosaltres.
El perill de la conformitat i el de les masses, l’autoconvenciment de que tot està perdut o guanyat, la silenciosa i erràtica marxa cap a on es dirigeix tothom.
“El camí es divergía en dos i vaig pendre el menys transitat…allà va canviar tot”. Rober Frost
El demà és una aventura per descobrir i no sabem el que ens depara. Com aquest univers infinit i d’altres que vindràn estem nosaltres per enmirallar-nos en el desconegut i aliè.
Podem canviar el nostre propi destí? Agafar enbranzida d’una decisió sobtada escoltant solsament la teva consciència? Res a perdre, molt a guanyar.
La proesa de voler ser un mateix ja és una heroicitat. La societat ens pressiona, ens diu el que hem de fer per ser acceptats, a no baixar les expectatives. Com hem de pensar, vestir, actuar, comportar-nos, ser fidels als estereotips o cànons socials per pertànyer a un determinat clan social.
Probablement si estem massa pendents d’aquesta jerarquia ideològica oblidarem com som, o ni tan sols indagarem en la nostra personalitat.
I si sóc sensible? I si sóc metòdic? I si sóc lliure pensador i vull un estil de vida creatiu i inspirador?
I si sóc un ànima inquieta i necessito estar en constant evolució?
Si el nostre horitzó s’atura solsament en la nostra quotidianitat més planera, en el servil i sotmès endemà anul.lem la nostra integritat com a èssers humans lliures i independents.
Connectem amb els nostres talents, amb les nostres virtuts i desitjos, deixem-los fluir i descobrim qui som realment.
“La nostra realitat és solsament una il.lusió perquè cadascun dels nostres cervells crea la seva única veritat” David Eagleman (neurocientífic)
