Ara, arran del 150 anys del naixement d’en Joan Maragall i a les envistes de la vinguda a Barcelona del papa Benet XVI per Dedicar el Temple de la Sagrada Família, em permeto citar el poeta i prosista barceloní: primerament com a homenatge al nostre gran escriptor i, en segon lloc, com a preparació per a l’esdeveniment religiós de demà passat. Us proposo uns pocs paràgrafs que han apareguts, aquestes anteriors setmanes, trets d’alguns dels seus pocs articles sobre Gaudi i el Temple de la Sagrada Família. Foren escrits a començaments del segle XX, quan l’arquitecte ja construïa la primera façana i les torres corresponents.
Aquesta petita mostra de les paraules d’en Joan Maragall -manllevades d’un setmanari religiós- ens ajudaran a veure tots aquests propers fets amb una especial perspectiva: la llunyana de l’època dels primers anys del segle passat i la propera que, per a molts dels cristians, serà un gaudi acompanyar el Sant Pare. Heus aquí alguns d’aquests textos escollits:
– “Al caminant que s’acosta al Temple…el pit se li eixampla en un pressentiment d’eternitat…El Temple que constant espera els seus altars, delint amb perennal fervor la presència de Déu en ells, alçant-se sempre envers la infinita altura sense arribar-hi mai, però sense perdre’s tampoc l’amorosia esperança ! Quin bell símbol per anar-se’l trametent els uns als altres”..
– ”Allà, a la Sagrada Família, hi passen coses admirables. Al redós d’aquelles pedres miraculoses, s’hi congria un món nou: el món de la pau…Sembla que aquells murs, en comptes de cloure’s, s’hagin anat estenent, estenent com un obrir de braços interminables, a llevant, a ponent, a la ciutat, als pobles, al mar, a les muntanyes, amb un anhel d’amor sens fi”…
– ”El Temple naixent ja té un portal; no té porta ni teulada, però ja té un portal que mira cap als barris dels treballadors. No pot encara aixoplugar, però ja en té l’acció; ja convida a entrar, i això que tampoc no té encara clos. No hi fa res. Tot just neix, i ja convida. Convida a les generacions que han de venir, amb les que han d’omplir les futures naus de futures oracions”…
– “Ai !, encís de la formació indefinida ! Jo comprenc això que em diu aquest home que és el qui més ha posat de la seva vida en la construcció del Temple, que ell no desitja veure acabat, i que deixa humilment la continuació de l’obra i l’acabament als que vindran darrere D’ell. Sota aquesta humilitat hi ha com l’èxtasi d’un místic i també el delit d’un artista molt fi”.
– Descrivia així la figura de l’estimat arquitecte: “En el fons dels ulls blaus de mestre de cases barba-ros, jo he vist fulgurar resplendors del gran incendi, i la seva paraula humil ja en duia més d’una ardent alenada; i en els fronts pensatius dels seus deixebles silenciosos s’hi reflecteix com una gran llum llunyana; i el gest pacífic de l’últim manobre designa que ell més que tots se sent germà amb el mestre”.
També ens hi pot ajudar molt el nou llibre “La Sagrada Família segons Gaudí”, publicat per Armand Puig -degà de la Facultat de Teologia de Barcelona-, il·lustrant-nos sobre el sentit del Temple que serà inaugurat i dedicat per Benet XVI, el proper dissabte. L’autor ens dóna a conèixer, amb tot detall, la completa simbologia cristiana de la Sagrada Família, sense descurar, d’altra banda, tot el conjunt de la vessant artística. Paga la pena, durant aquestes hores de presència del Sant Pare Benet XVI entre nosaltres, tenir també aquest llibre que ve a afegir-se a molts altres ben coneguts. Es tracta aquest d’un llibre divulgatiu i profund, on l’autor destaca els coneixements bíblics i litúrgics de l’arquitecte. Pel que fa a la vessant artística, aquesta queda envoltada i ben desenvolupada dintre els aspectes religiosos i simbòlics que l’autor més destaca i que coneix perfectament. Conclou al final: “En resum, la Sagrada Família és una veritable Summa Theologica, una basílica singular que expressa el missatge cristià.”
Us recomano també llegir o rellegir els articles del poeta Joan Maragall, de fa més d’un segle, sobre el Temple -juntament amb els ja citats més amunt- que els poden trobar en les seves obres completes, les quals estan a l’abast de tothom.