En aquest temps que ens ha tocat viure, donem per suposats drets i llibertats que han estat adquirits per generacions i generacions. Drets com el sufragi femení, el dret a morir dignament, el dret a la participació política, el dret a l’avortament, el dret a tenir un lloc on viure, el dret a accedir a una educació pública i de qualitat, o el dret a estimar a qui vulguis independentment del sexe.
Aquest mes de juliol hem topat amb l’enèssim pacte del Partit Popular i Vox. Ara, a Andalusia, i que consuma, i confirma, el que és ja una tendència general i extesa: l’extrema dreta es va fent lloc a les institucions de l’Estat. Els qui són hereus del feixisme i el franquisme, i amb la permissivitat d’una societat que lentament va oblidant d’on ve i d’una esquerra que ha fracassat massa vegades a oferir solucions a reptes colossals simplement per batalletes d’egos i quotes de poder.
Mentre això passa, la ultradreta avança i es fa seu el poder legislatiu. I, sense gaire soroll i a cop de titular, aquells drets que crèiem tenir adquirits per naturalesa potser també s’aniran esmicolant. Venen temps de canvis, però de nosaltres mateixos depen que aquests canvis siguin prou profunds com per retrocedir a la dècada dels 50 o situar-nos en la resistència democràtica d’aquells pilars que fins ara han estat fonamentals.
