Dir no a Déu suggereix que hi ha una cosa que existeix, i per tant hi has d’estar en contra. I no és això. La meva percepció, des d’una experiència als 14 anys, és que Déu no existeix.
[Contra tota evidència, és possible negar l’existència d’alguna cosa sense afirmar al mateix temps que aquesta cosa existeix. Això val fins i tot per Déu, és lògicament possible afirmar que no existeix. El que ja és més difícil, i fins i tot preocupant, és percebre coses que no existeixen]
La religió es basa en informació incorrecta.
[Malgrat les creences d’alguns ateus i les pretensions d’alguns religiosos, la religió no es basa en la informació, correcta o incorrecta, sinó en la fe. Això possibilita, per exemple, que persones amb molt més coneixement sobre religió que el senyor Tree siguin creients. El Papa de Roma, per posar un exemple]
Només un 10% de les persones que han crescut en una família religiosa surten de la religió. Per això hauria d’estar prohibit donar formació religiosa als nens.
[Evidentment, no és el fet que només un 10% d’aquests nens siguin capaços d’emprendre l’heroica fugida del dogma el que porta a Tree a creure convenient prohibir la formació religiosa als nens. Si fos per amor a la lliure elecció, hauriem de prohibir l’educació en valors democràtics dels nens en cas que només un 1% aconseguíssin fer-se feixistes malgré tout. Per prohibir la formació religiosa, Tree hauria de demostrar que la religió és dolenta. Empresa que, d’altra banda, potser sigui excessivament complicada, com molt a desgrat seu sembla demostrar Christopher Hitchens al seu llibre God is not great]
Tots coneixem ateus que són molt ètics
[Jo conec alguns ateus. Fins i tot, i com que avui no estic gaire socràtic, diria que em conec a mi mateix. I em considero una bona persona i conec molts ateus que són molt bones persones. Fins i tot he conegut alguns estudiosos de la ètica, bons i mals estudiosos d’ètica i bones i males persones. El que no he conegut mai és una persona ètica. Dir que conec una persona ètica seria com dir que conec una persona estètica, epistemològica o metafísica. Això és; un sense sentit, bullshit]
és indicatiu que el meu llibre La vida després de Déu no aixequés cap debat seriós. És conseqüència de la ressaca d’un catolicisme dogmàtic, integrista i poc humà.
[Podria ser que, com diu Matthew Tree, el seu llibre La vida després de Déu no ha aixecat cap debat perquè la societat no està a l’alçada. Podria ser que això passés també amb la seva literatura i que resultés que els premis Nobel no estàn a l’alçada dels seus contes. Però com que Matthew i jo som gent de mentalitat científica crec que, encara que sigui com a simple hipòtesi, hauriem de reconèixer la possibilitat que fos el llibre La vida després de Déu el que no estigués a l’alçada d’un debat seriós]
