Fa poques setmanes apareixia un titular en la premsa científica que deia que uns estudis conclouen que probablement la vitamina D no prevé la COVID-19. Vaig anar als estudis que treien aquestes conclusions i em van sorprendre.
La primera cosa que convé recordar és que la vitamina D no és un medicament. La vitamina D és un nutrient i com a nutrient no té propietats medicinals, el que fa és participar de manera natural en processos metabòlics.
Com a peça de l’engranatge metabòlic de l’organisme, una de les seves funcions és la de col·laborar en el desenvolupament del sistema immunitari. Pel que fa al sistema immunitari innat, estimula la formació de macròfags i cèl·lules dendrítiques. Amb això fa que s’eliminin més agents patògens abans que puguin afectar el nostre organisme. Per altra banda, fa augmentar el nombre de limfòcits T en el sistema immunitari adaptatiu i combat les infeccions que s’hagin produït quan el sistema immunitari innat no ha estat prou eficaç.
Com és lògic, la vitamina D no tindrà cap efecte si s’administra a un malalt per guarir-lo.
Els estudis que posen en dubte l’eficàcia de la vitamina D davant la COVID-19 no estan ben dissenyats per treure conclusions sobre aquesta qüestió. Si més no és la meva opinió.
M’explicaré. En aquests estudis el que es va fer és administrar vitamina D3, en el primer cas, o oli de fetge de bacallà, en el segon, a un elevat nombre de persones i es va comparar la taxa d’infecció durant el temps de l’estudi amb altres grups que no havien estat suplementats. Durant aquest temps alguns dels participants van ser vaccinats contra el virus SARS-CoV-2 i alguns del grup control prenien vitamina D pel seu compte. Els resultats van mostrar poca diferència entre uns i altres grups. Això no demostra res.
L’estudi correcte per saber si la vitamina D té un efecte protector del virus SARS-CoV-2 és determinar quina concentració de 25-hidroxivitamina D tenen en el sèrum tots els que s’infecten i correlacionar el nombre d’infectats amb la concentració de 25-hidroxivitamina D en el sèrum. Els primers resultats que es van publicar mostraven una bona correlació. La majoria dels infectats tenien baixa la concentració d’aquesta substància.
Fer aquest estudi ara tindria una major complexitat ja que l’efecte dels vaccins i el temps passats entre inoculacions afectaria els resultats.
Millor encara seria saber la concentració de 25-hidroxivitamina D en les persones que no han patit la malaltia.
Dues consideracions finals. La primera és que si la vitamina D fa que tinguem un sistema immunològic més eficaç, és evident que ens protegirà de les infeccions, entre elles de la que provoca la COVID-19.
La segona és que seria una bona pràctica del sistema de salut que totes les anàlisis clíniques fossin exhaustives, és a dir que determinessin el màxim nombre de paràmetres de sang i orina. La majoria incrementen poc el cost un cop la mostra és en els analitzadors. Els beneficis de poder fer grans correlacions gràcies a la intel·ligència artificial seria enorme. Sense oblidar el que podria tenir per cada individu al llarg de la seva vida.
Una nota final. Apareixen dades que indiquen que la vitamina D2 no només no és tan eficaç com la vitamina D3 sinó que pot tenir efectes inhibidors d l’acció de la vitamina D3 en competir amb lla i no ser efectiva. Conclusió: quan compreu, si és el cas, vitamina D, vigileu que sigui D3 i no accepteu la D2.
