Tancats els quaderns de Malte i assumit l’esforç que m’ha costat llegir-los, no sabria dir si m’enamoraria de Rilke o no l’aguantaria ni dues hores.
És segur que no pots fiar-te d’un home que diu que el millor amor és l’intransitiu, aquell que no té resposta, perquè és l’únic amb el que no acabes més sol que al principi. No pots fiar-te’n sobretot perquè Rilke va passar-se la vida mantingut per dones que aguantaven els seus desequilibris emocionals. Tampoc no sento simpatia pels homes que viuen a cicles i quan acaben una etapa mouen cel i terra per esborrar-ne l’anterior. Rilke es passa la vida interioritzant la realitat fins que aquesta li clava bufetades. Llavors s’enfada amb tot i tothom i torna a començar.
Però, és clar, com tots els genis és el creador d’un espai privilegiat. D’un “món d’estats d’ànim que gira i tremola al voltant de l’estranya quietud que deixa darrere seu un mort” – un estat indiferent a viure i morir. La realitat té dos espais: a l’espai exterior no veiem les coses sinó com a fites dels nostres interessos tot esperant la mort. A l’espai interior, veiem allò que en les coses hi ha de tarannà, de manera de fer…aleshores les coses són moments en si mateixos, i prou. Els quaderns de Malte només es poden llegir com a recull de records que s’independitzen i van creixent fins a esdevenir monstres. Crear aquest espai, però, té un preu.
Rilke no amaga mai l’elitisme. Accepta ésser superior i diferent, i mostra sense complexos la petitesa de la gent que l’envolta. A través de la petitesa dels altres Rilke té un filtre molt poderós: tot allò que no li interessa no existeix. Potser si ens apliquéssim els filtres convenients avançaríem molt més ràpid i, malgrat que l’elitisme aïlla – Rilke viu la Primera Guerra Mundial i segueix parlant d’amor intransitiu – ajuda a superar-se a un mateix i avançar. “Hi ha molta gent, com sempre, que barra el pas a l’àngel. S’encarreguen que només hi vinguin els ocells; els sembla que ja n’hi ha prou, i asseguren que l’home no espera altra cosa.”
Estaria bé que aquells qui esperen l’àngel deixessin de preocupar-se pels que donen pa als pardals. Estaria bé que algú volgués veure com Malte i estigués disposat a pagar-ne el preu.
Els quaderns de Malte – Rainer Maria Rilke – El cercle de Viena
