Si jo fos espanyol, votaria el PP sense cap dubte. Franco fa 34 anys que no hi és i l’antifranquisme ja no té cap sentit, està desfasat. I el PSC encara viu d’això. El PSC i les seves ments pensants i els seus acòlits. N’hi ha molts que viuen equivocats. Antoni Puigverd estic segur que és un senyor de dretes encara que ell no ho sàpiga. Vol passar per espanyol cosmopolita, però tampoc no ho és. És català i n’hauria de tenir prou amb això. Un senyor que escriu molt bé, que parla molt bé, que és pulcre i endreçat en les formes. Elegant, culte, educat, cara de bona persona i de no haver trencat mai cap plat. Una mica capellanesc i fins i tot montserratí. Una persona així no pot ser que sigui d’esquerres. Fa cara de creient, també. No sé si n’és, però en fa cara. No pot ser que sigui d’esquerres una persona així i, si s’ho pensa, segurament és que viu enganyat, o s’enganya ell mateix, tal com molts hi hem viscut durant molt de temps. Ara ens recomana seny, seny davant d’una sentència d’un tribunal que no és nostre i que ens vol eliminats. Com si no n’haguéssim tingut prou, de seny. I ho diu a L.V., en castellà, que és també un lloc equivocat. Una persona com Antoni Puigverd, originari de la Girona profunda i nostra, molt bon poeta a més, el que hauria de dir, el que esperaríem que digués, és que si per a Catalunya el problema és Espanya el que cal és anar-se’n d’Espanya i no tenir vergonya ni pudor de reconèixer-ho. Pot ser que hàgim viscut molt de temps equivocats, però hi som a temps encara, de rectificar. Puigverd potser té un any menys que jo i em recorda el meu passat, la meva particular travessa del desert. Un desert del qual no n’hem tret res. A Catalunya no és pas hora de demanar-se de quin partit, Puigverd. És hora de demanar-se de quin país. Llegeixo avui a La Vanguardia un article seu. Un més. Un article, “Murris, cacics i salvapàtries”, en el qual posa al mateix sac el personatge aquest del “Bigotis” de Gürtel, Millet i el president Laporta. Al mateix sac, al mateix article, tots tres. Diu que la majoria de catalans i de barcelonistes prefereix guanyar amics i no pas bregues. No sé com ho sap o s’ho imagina això de la majoria, però el cas és que mostra ser més amic de Fernández Vara, el president de l’Extremadura subsidiada, o del càntabre Revilla, que no pas de Laporta. És el que té ser sociata i espanyol, que és el que són tots aquells que no poden aspirar a ser cap altra cosa, pobrets. Puigverd, l’escolanet espanyolitzat, qualifica Laporta d’aprenent de bruixot només perquè no té por davant de tots aquests unionistes covards i mentiders que recomanen seny i fan de fre a l’única cosa que ens pot fer sortir del forat: guanyar les eleccions, asseure’ns i passar comptes amb Espanya, que el deure i l’haver quadrin, organitzar les nostres Forces Armades i declarar la independència. Puigverd, si ho vol i s’hi repensa, hi serà benvingut.