A 6 mesos per les eleccions municipals, els principals partits polítics ja tenen clars els seus candidats i comencen a configurar la llista que portarà aquest candidat a les eleccions. Una de les candidatures de la qual més es parla és la de l’ex-primer ministre francès, Manuel Valls.
El passat mes de setembre, Valls va presentar la seva candidatura per optar a l’alcaldia de Barcelona amb una plataforma que vol englobar diferents partits i entitats.
Fins al moment, Ciutadans ha estat oficialment el partit que més suport li ha donat i el primer en sumar-s’hi. De fet, el partit constitucionalista és el que proporcionarà gran part del projecte de campanya, publicitat i persones.
Però, com ha arribat fins aquí Manuel Valls? Després de ser primer ministre i veure com el partit socialista francès queia en picat, es va centrar en la seva tasca de regidor a la ciutat d’Évry (on va ser alcalde). Malgrat tot, la seva assistència als plenaris era testimonial o directament inexistent.
La deriva de Valls cap a la ultradreta
Fa uns anys, inclús des de Catalunya, feia com “patxoca” veure un primer ministre francès català. Però res més lluny de la realitat que hem anat veient de mica en mica.
Manuel Valls aterra a Barcelona amb la convicció de ser alcalde de la ciutat que el va veure néixer. Tot i això, avui dia l’ex-primer ministre es troba en una ciutat molt diferent de la que va deixar anys enrere.
I no només ha canviat la ciutat, sinó també el seu discurs polític. La mateixa Marine Le Pen, líder del Front Nacional a França, va destacar al programa Quatre Gats de TV3, presentat per Ricard Ustrell, que “Manuel Valls, des que va deixar el govern francès, té un discurs que ha anat derivant més cap al del FN”. És a dir, a un discurs més enfocat a l’extrema dreta.
No ens és gens estrany, ja que ja vam veure en el seu moment com d’orgullós estava quan era primer ministre, en expulsar a milers de gitanos de París, amb un clar discurs racista.
Un candidat desubicat
Valls ve a Barcelona pensant que la ciutat ja és seva i va molt equivocat. No coneix els problemes dels veïns i veïnes, no coneix les preocupacions d’entitats ni les propostes de diversos col·lectius.
I una cosa molt important: Barcelona mai ha de ser una ciutat racista, xenòfoba ni liderada per algú que veu amb bons ulls la irrupció de l’extrema dreta.
La idea de Valls amb aquesta plataforma és intentar que més entitats i partits s’hi sumin. Ciutadans ja ho ha fet. I segurament ja està veient que potser no era la millor idea per afrontar unes municipals tan importants.
En qualsevol cas, veurem fins a on arriba Valls, quines caretes encara li queden per caure, quin és el paper que fa en aquests mesos i quina campanya enfoca de cara a la ciutadania de Barcelona.
Sigui com sigui, tots hi estarem d’acord: no és ni serà un bon alcalde per a la nostra ciutat. Cal fer el que sigui per derrotar-lo.
