Tenir amics més que un privilegi és una necessitat. No en feu mai la llista perquè no te cap sentit enumerar el que no és pot comptar amb els dits. Dels amics se’n gaudeix. Als amics se’ls ajuda i t’ajuden. Sobretot se’ls estima. I quan et diuen d’anar a les comparses, hi vas encara que et faci mandra.
Un dia amb la família Elena a les comparses no s’oblida fàcilment. En Natius, derivada curiosa del seu nom Joan Ignasi, hi va fer d’alcalde a Vilanova durant vuit anys, encara que ell és fill de Barcelona. El seu sogre, també va ser-ne alcalde molts anys. La família d’en Natius està molt arrelada a Vilanova. Hi ha la Mireia, parella de Joventut i de joventuts (socialistes), i les tres filles, la Sabita, la Mayuri i la Dina. Un dia de festa de comparses amb ells a Vilanova és una petita epifania. A més en Natius professa una respectuosa admiració que comparteixo per les arrels vilanovines de la Nora, la meva dona, filla dels Ventosa Quinqué i dels de Cabanyes.
La festa és quan el joc esclata. Així ho deia en Ballarín. I perquè no prenguem mal en l’esclat hi han d’haver unes regles. Poques però efectives. Les comparses tenen les regles escrites de fa anys: es balla al so de la xaranga, per colles, i per parelles i es tiren caramels els uns als altres. Les comparses surten de bon matí ballant pel poble fins que es retroben ordenadament a la plaça major, davant de l’ajuntament, i quan els toca, es posen a lluitar a cop de caramel fidels a l’esperit divertit de cada colla, ensenyorits per la seva bandera. Elles arropades amb mantons que faran servir per protegir a la parella del llançament dels caramels. Ells amb barretina, americana, armilles, i proveïts d’un mantell de quadros ben plegat i penjat de l’espatlla on hi amaguen municions de caramels. De jove hi vaig participar. És intens. Ara per sort, seguint al Natius i família, podem pujar al balcó de l’ajuntament i comprovar que la festa també hi és a dins. Polítics de tots els colors i de totes les edats, vilanovins o amics dels vilanovins, aplaudeixen i van fent gresca, tots vestits amb sobrietat de comparses, convertint la conflictiva sala de plens en un bulliciós i divertit pati de col·legi. El Natius segueix de prop com la Mayuri protegeix al seu xicot del foc creuat de caramels, mentre la Sabita toca el clarinet des de l’escenari, i la Dina discretament arrecerada dins l’alcaldia amb tots nosaltres s’ho mira riallera amb els ulls del cor. Tots calcem, això sí, bambes velles, perquè el carrer ja estava entapissat de bon mati del qeè acabaran sent desenes de milions de caramels esclafats. L’alegria de les comparses inunda els carrers de balls, musica i caramels, amb un excessos que no fan que els forans es sentint intimidats.
Després de tanta expansió, arriba el preuat moment del dinar amb una xatonada de primera, que no arriba mai, perquè l’ara conseller ha de ser saludat i abraçat per tots els vilanovins, jo diria sense excepció. N’hi ha uns pocs que l’insulten, i ell, per desesperació dels mossos s’hi ha d’acostar per posar l’altre galta com a bon cristià versió “ a que no tens nassos de dir-m’ho a la cara”.
El dinar es fa esperar perquè en Natius ha de cuinar totes i cadascuna de les cinc truites que completen el conegut menú del xató de quaresma. Però arribem a temps per compartir els merengues, postres obligats amb una colla d’amics vilanovins o com a mínim de la comarca, en una taula presidida pel Pere, l’estimat rector. Els qui tenen la sort de ser convidats a la festa de les comparses, se sentiran acollits des del primer moment i fins que, ebris de balls, musica, caramels, alcohol i alegria decideixin que han de donar per acabat el carnaval. Com descobreixo que amb en Pere ens vàrem conèixer al GEN, em permeto acabar amb un fragment de Mossèn Ballarín, que ens ajudi a preparar una mica la pasqua que ve després de la festa de la quaresma i de les comparses: “Feu Senyor que la vostra Església torni a esclatar de festes. Torneu-nos a dintre la festa de la fe, l’esperança i la caritat. I doneu-nos més esperança per sentir-nos llavors, per estimar-nos aquesta vida ja que és un besllum de la venidora. Per començar a viure la venidora en els petits gestos de la feina de cada dia. I salveu-nos de l’avorriment”. Gràcies Vilanova, Gràcies Natius, família i amics per salvar-nos de l’avorriment i divertir-nos amb la comparsa, que viu en el ball de la Mayuri, en la música de la Sabita i en l’alegria de la Dina.
