Les nostres mares, aquelles dones que ningú nomena, aquelles que l’oblit esborra cruelment la seva memòria, el seu llegat.
Les nostres mares són lluitadores, feministes sense saber-ho, abnegades com a deure de vida, irreemplaçables i immortals.
Perquè l’empoderament i la lluita social no són paraules inventades, els termes socials i lingüístics ja són conceptes existents i reals.
Les nostres mares i àvies no alcen la veu perquè no els hi cal, la seves històries són més valuoses que milions de pancartes o altaveus, elles van fer el camí més dur, el més invisible i menys agraït o reconegut…les seves pròpies vides, relats, records d’altres èpoques envoltades sovint de molta grisor i esforç.
Que van ser dels seus somnis, dels seus horitzons? Potser també volien fugir de les gàbies domèstiques, dels patriarcats imposats i normalitzats i no van poder, potser anhelaven altres vides, altres aspiracions i la realitat es va imposar de manera flagrant.
El feminisme sembla haver ressorgit amb fenòmens socials com el Me Too o Ni una menos, però les nostres generacions anteriors van haver de superar molts entrebancs i prejudicis socials o de gènere per ser reconegudes o mínimament dignificades, lluitant contra masclismes, desigualtats i abusos de poder pel simple fet de ser dones. Sindicats i moviments com el Movimento de Liberación de la Mujer o Asociación democrática de la Mujer, ajuden a entendre conceptes com l’abort, el dret al vot, drets civils i polítics, violència masclista i integració social de les dones en totes les esferes de la vida pública.
Dones dels nostres pobles, de l’entorn rural, de la indústria, pagesia, jornaleres, mestres, infermeres o secretaries… dones que potser no van poder plantar cara i que la societat les ha abandonat de manera injusta.
Les nostres mares coneixien la solidaritat i el respecte com ho coneixem ara, sabien i sabem que és inherent al ser humà , a la seva natura i al propòsit del simple fet de viure.
La precarietat ha existit sempre però envoltada d’altres paraules i escenaris. Manca de llibertats i de protecció social i econòmica, condicions indignes i tot tipus d’abusos de poder serien termes i conceptes extrapolables als nostres dies i mig segle enrere.
Els drets de les dones i nenes segueixen sent l’assignatura pendent en ple segle XXI. Les nostres avantpassades ens van ensenyar a lluitar per canviar les lleis injustes amb el seu exemple d’inconformisme moltes vegades silenciat i esborrat de la memòria.
Les nostres mares van fer el camí i és de justícia continuar-hi. Aquelles dones, mares i àvies hereves de la postguerra, lluitadores i ànimes de supervivència econòmica i familiar amb relats impossibles d’imaginar en els nostres dies; dones coratge i sense embuts, part essencial de la nostra història que no pot quedar en l’oblit. Moltes d’elles van ser víctimes de repressions i dictadures, de pobresa, de condicions molt dures per criar els fills i sobreviure, i malgrat tot ho van aconseguir.
Les nostres mares eren i són supervivents i humils, cuidaven els altres, protegien el que havien creat amb penúries i silencis fent de la societat i del món un lloc amable i humà, amb una lluita i rebel.lia latent i inexorable, gestadora de moviments i feminismes actuals que no es poden entendre sense reviure un passat combatiu i crític.
Mestres de vida, de saviesa, de dignitat. Les lluites que es van perdre en un passat són batalles que guanyem en el seu record…hi som totes sense excepció perquè la fàbula de la vida és infinita, aquest és el secret.
Mares, treballadores, curadores, fortes, invencibles, també vulnerables i fràgils, però poderoses.
No podem capgirar la història i aquesta s’escriu esdevenint ponts, relacions, diàlegs multiculturals i universals que defensin els drets humans i teixint complicitats. El que es defensava aleshores és vigent encara amb una simbiosi de passat i present que no podem trencar.
Les nostres mares, les nostres heroïnes…compartint els mateixos desitjos, reivindicacions, fites i reptes.
Al capdavall no deixa de ser una paradoxa, tornant al passat ens retrobem el que ha de venir.
Tot un repte, tota una aventura…per elles, per les nostres mares.
