Les dades no enganyen, i el preu del lloguer a la ciutat de Barcelona ha batut el seu rècord, en la xifra de 1.077 euros/mes el quart trimestre de 2022, una quantitat equivalent al salari mínim interprofessional, que és de 1.080 euros. Podeu veure, també, altres mesuraments que us permetran jugar fàcilment amb l’evolució i els districtes.
Soc perfectament conscient que la dinàmica de la pujada del preu del lloguer és de caràcter internacional i que, per tant, no és només imputable a l’Ajuntament de Barcelona. Ara bé, el que a alguns ens sembla indiscutible és que durant els vuit anys del mandat de Comuns i Socialistes es podria haver fet més, especialment quan per part d’Ada Colau se’ns prometia una revolució en termes d’accés a l’habitatge, i per part de Jaume Collboni ara se’ns prometen autèntiques proeses faraòniques. I tenint en compte, en el cas dels socialistes, que han ostentat les màximes responsabilitats al consistori barceloní quasi ininterrompudament des de l’any 1979.
Així, centrant-nos en els darrers vuit anys de l’actual govern barceloní de Colau i Collboni, trobem que ja des de l’any 2014 les tendències del mercat de l’habitatge avisaven d’una pujada continuada i alarmant dels preus del lloguer a la ciutat i a l’àrea metropolitana. Un període de dues legislatures, en el qual l’Ajuntament de Barcelona no ha fet els deures en quant a mesures de contingència, prevenció i amortiguació del que estava per venir. Puc arribar a estar d’acord que no és temps suficient per invertir una tendència com aquesta. Però anant a una qüestió de mínims, s’esperaria que almenys no acabéssim batent rècords del signe contrari, no?
En relació amb aquest context exposat, l’any 2022 i el que portem de 2023 han estat indubtablement els de les superilles. En un procés de transformació a una escala i velocitat que feia dècades que no es veia, el govern de Colau i Collboni s’han afanyat a transformar urbanísticament la ciutat, a través de la pacificació accelerada dels carrers. Les superilles, que sens dubte són una bona idea des de totes les òptiques possibles, si es fan sense contramesures en termes de control del lloguer i de la propietat, i sense mesures de discriminació positiva per la població local, es converteixen en un accelerador despietat de pujada de preus. Algunes mesures anunciades aïllades, com ara la compra de dos immobles per part de l’Ajuntament, són radicalment insuficients i arriben extraordinàriament tard.
Aquesta precipitació i manca de planificació de les superilles, amb objectius merament populistes i efectistes, està provocant greus perjudicis per al veïnat, especialment aquell que és local i de menys recursos, que és suposadament el sector que l’Alcaldessa Colau diu protegir. Tinc més dubtes respecte qui vol protegir el PSC, atès que l’exalcalde i company de partit de Jaume Collboni, Joan Clos, lidera les patronals immobiliàries estatals. La realitat més incòmoda és que els primers beneficiaris de les superilles estan sent, precisament, les immobiliàries. Només cal fer l’exercici, que us convido a provar, d’introduir els termes “superilla” o “supermanzana” al mateix portal Idealista. Us deixo un enllaç directe preparat.
Més enllà de paraules, els fets són que el mandat de Colau i PSC acaben amb el preu del lloguer en màxims històrics, i amb increments similars –no vull entrar en batalles estèrils de xifres- a llocs com Madrid, on justament s’enorgulleixen de dur a termes polítiques de signe ultraliberal. L’únic veredicte possible, es miri com es miri, és el d’un fracàs estrepitós.
