La salut, un altre tema per a la reflexió. La bona o mala salut, pot ser causada només per causes externes o biològiques o també hi té a veure la nostra manera de viure, el nostre capteniment? Estem obligats a tenir cura preferent de la nostra salut o de la dels altres, inclosos els familiars més pròxims com els fills? Els membres de les ONGs, els missioners(res), de qui han de tenir cura preferent des del punt de vista moral? Des de que tenim ús de raó anem veient com passa el temps, fem el que hem de fer? Consultem poc o massa els experts en salut, els metges i sanitaris? Quines conclusions vam treure de la recent pandèmia de la Covid-19? Consultem sovint o no la nostra consciència? Cal que hi hagi comportaments diferents durant la joventut, l’edat adulta i la vellesa? En tot cas, en cada una de les èpoques de la nostra vida cal reflexionar sobre el que hem fet i el que farem demà i en el futur. En el cas de que arribem a la tercera o quarta edat, com ens cal enfocar l’envelliment? Convé pensar en la mort? Ens fa por o la contemplem amb serenor? Sembla evident que sempre és millor poder contemplar-la amb serenor. Com preparar-nos perquè sigui així?
Hi ha un tema de gran transcendència per al futur de la humanitat. Es tracta del canvi climàtic que requereix accions immediates. Ja se’n prenen, però no n’hi ha prou. Els objectius fixats en les cimeres del clima ningú no sap si es compliran. Els grans contaminadors són els pitjors complidors, es tracta dels països més rics. En canvi els països menys contaminants no reben les ajudes promeses per poder modernitzar-se i encarar el seu futur cap a la millora del seu benestar; són els països més pobres. Es fa tot el que cal?
El futur de la humanitat no depèn tan sols dels governs, que son els primers responsables, sinó de tots i cadascun de nosaltres. Molts compleixen, però no tothom. Fa vergonya aliena veure les cunetes de les carreteres plenes d’ampolles i de tota mena de plàstics, igualment passa en les platges i a la muntanya! La nostra reflexió ha de ser a l’entorn d’allò que està a la nostra mà. De primer, és cert que si no actuem civilitzadament i seguint els consells dels experts -de qui cal fer cas, dels científics o dels polítics?- anem a la destrucció de la humanitat? És tan difícil no embrutar? Costa tant reciclar els productes i materials que consumim o utilitzem? Pel que fa a les grans decisions, no podem exercir alguna pressió sobre les autoritats responsables de prendre mesures poc populars però necessàries? Si calen responsabilitats individuals i col·lectives, per què no reaccionem d’una manera contundent i valenta en el terreny personal? Perquè no fem servir el nostre vot? Més reflexió i accció! Sinó, després no ens queixem si ens tallen l’aigua degut a la sequera, conseqüència directa del canvi climàtic.
La política, és cosa dels polítics o de tots? Quina actitud hem d’adoptar respecte de la política? Creiem que serveix per alguna cosa anar a votar? Serveix per alguna cosa el dia de reflexió previ a les eleccions? En el cas nostre en concret? Hem reflexionat respecte dels valors de la democràcia? O, creiem que és millor que ens ho donin tot fet? Cal que ens posicionem respecte la dreta, l’esquerra o el centre? Són coherents els partits polítics respecte el seu posicionament? En el cas de Catalunya, hem reflexionat sobre els pros i contres de ser un estat independent? Creiem en la desobediència civil per assolir objectius polítics i socials que considerem justos? En cas positiu, estem disposats a assumir les conseqüències de la desobediència? Si sou pares de família, què aconsellaríeu als vostres fills? Cal que ens declarem patriotes? O, creieu que és cosa rància o d’eixelebrats? Estimeu el que considereu el vostre país? Esteu d’acord amb el que va manifestar el cap del nou grup polític andorrà Concòrdia? Va dir: és necessari parar i reflexionar per veure què fem en endavant.
Hem considerat si un tema com el de l’educació és prou prioritari com per a reflexionar-hi en el seus diferents vessants? El nostre sistema educatiu reuneix els requeriments de qualitat, justícia social i llibertat? Són contradictoris o compatibles llibertat i justícia en aquest cas? Educació de qualitat per a tothom? Com prioritzaríem l’educació privada, pública i concertada? Què passaria si l’Administració deixés de subvencionar l’escola concertada? Quins requeriments exigiríeu a l’escola concertada per tenir accés a una subvenció suficient perquè totes les famílies poguessin triar escola pels seus fills? L’escola pública, en general, té una qualitat suficient? Creieu que l’educació pot ser un negoci? Quant als continguts curriculars, què prioritzaríeu? Els coneixements, les competències? Creuríeu en una escola que emplenés els alumnes de coneixements i/o competències i no formés per a la vida? Què opineu sobre que a l’escola pública es doni cultura religiosa?
