Les classes socials han estat presents a totes les societats, tot i que la terminologia es popularitza durant la revolució industrial, durant tota la història hi ha hagut una diferenciació vertical de diferents parts de la població.
El concepte de classe social és un constructe, resultant de la percepció col·lectiva en relació amb la desigualtat de poder, béns i privilegis entre diferents sectors. Això fa que per analitzar de forma efectiva aquest fenomen, cal observar cada societat de manera individual, tenint en compte el context i especialment les idees que es reprodueixen a la població.
Avui en dia, a Espanya, el conflicte de classes no és necessàriament el clàssic, on podem trobar una classe alta dominant i una baixa oprimida. En canvi, des del meu punt de vista, segons el que s’observa en la indignació d’una part de la societat, aquesta nova classe social està formada pels treballadors públics. Una gran part de la societat, sembla coincidir en aquest pensament. En l’apartat polític això es veu traduït en forma de grups abstencionistes, i votants d’extrems polítics. És evident que aquest pensament i percepció d’una classe política i funcionarial que no treballen i són mantinguts pel sector privat i treballador de la societat té traces feixistes. No obstant això, cal remarcar que el feixisme en una societat sempre és el resultat d’una problemàtica present en aquesta. Fins a quin punt és aquesta idea justificada, o simplement el resultat d’una percepció equivocada dels sectors assenyalats?
En relació als polítics, crec que la gran majoria de les persones estarien d’acord amb el fet que la política i la bombolla que engloba no és perfecta, ni està a prop de ser-ho. Casos de corrupció de nivell local a estatal, populisme constant en campanya i la falta d’empatia que transmeten els polítics són algunes de les problemàtiques que incentiven aquest pensament. La gran majoria de polítics s’han dedicat al partidisme i a treballar en el sector públic la totalitat de la seva carrera professional. Quasi tots estan desconnectats completament de la seva audiència que intenten obtenir en relació a no haver compartit mai la seva situació. Això es dona per culpa de les xarxes d’interessos que hi ha dintre els partits, on els participants rarament tenen el canvi a positiu de la societat com a raó principal per adinerar-se en aquest món. Usualment, és per conveniència i el que s’anomena “amiguisme” de manera informal.
En el funcionariat, per altra banda, podem trobar diferents casos segons la seva feina. Els funcionaris, independentment del seu sou que pot variar, reben molts més beneficis extra que la majoria dels treballadors en el sector privat. Independentment de si el públic excessiu, o el privat inapropiat, és innegable que això causa una gran insatisfacció en una part de la població. A més, el fet que es creïn places de treball especialment per individus afiliats a certs grups polítics augmenta l’enuig dels sectors esmentats.
En conclusió, el fet de si hi ha una classe social o no depèn de cada punt de vista individual. Però si existeix aquest punt de vista, és que té un cert percentatge de realitat.
