El rebombori que hi ha a Catalunya pels mals resultats a l’estudi PISA ha posat al descobert els molts dèficits que hi ha en el sistema educatiu, i no solament en l’aspecte financer. L’informe sobre Alemanya també ha estat demolidor, amb la diferència que aquí ja fa temps que les veus d’alarma no paren. Aquí només puc esbossar molt per damunt uns quants dels factors que han portat a aquesta situació.
El primer, i no pas el menys important és la manca creixent de mestres. Es calcula que cap al 2030, si no hi ha cap canvi substancial (que per ara no es veu) faltaran 40.000 mestres per cobrir totes les places a les escoles alemanyes. Motius: mal pagament en comparació amb l’empresa privada i estrès amb més hores de les normals, degut precisament a aquesta manca de personal. Això fa que molts mestres joves es busquin feina a un altre sector econòmic i així agreugin encara més el problema.
Naturalment la immigració amb criatures amb coneixements deficients o nuls de l’alemany, també hi juga un paper. Això ve complicat amb una altra manca important: la de llocs a guarderies infantils.Una llei alemanya diu que tota família resident a Alemanya té dret a un lloc de guarderia per les seves criatures. Però això només és sobre el paper, perquè a la pràctica hi ha el mateix problema que amb els mestres: la manca de personal. Molts nens que no han pogut tenir una certa preparació a la guarderia, i amb antecedents familiars adversos, arriben a l’escola sense aptituds per aprendre el que se’ls hi vol ensenyar.
Un altre factor és de caire psicològic. Durant moltes dècades, fins ara fa uns 40 0 50 anys, les escoles alemanyes van ser del tipus rígid en el que els mestres tenien carta blanca per pegar als alumnes si ho creien adient, que era molt sovint. D’aquest extrem es va passar a l’altre amb el sistema “antiautoritari”, en el que es busca que els escolars a escola s’hi sentin bé, hi siguin feliços. Això, però ha portat a una davallada del prestigi dels mestres que de vegades feina tenen a rebre un mínim d’atenció pel que ensenyen.
Pel que fa al mal pagament dels mestres (un problema endèmic a tot arreu) la solució tampoc és fàcil en uns moments que a l’estat alemany li falten els diners per tapar tots els forats portats per lleis amb molt bona intenció social però que sobrepassen les possibilitats pressupostáries. Aquestes han disminuit molt degut a la guerra d’Ucraina, amb la immigració corresponent, la carestia que ha portat, la necessitat de posar l’exércit alemany en condicions de defensar el país, sense refiar-se que els altres de la OTAN ja ho farien, etc. A la constitució alemanya hi ha un article que (degut a experiències del passat) prohibeix a l’estat (de no ser en un cas de crisi excepcional) d’endeutar-se més enllà del que pugui estar segur de retornar, l’anomenat “fre dels deutes”. I fa poc el Tribunal Constitucional, basant-se en aquest article, ha declarat com a anticonsitucional i per tant prohibit, un “fons especial” amb el que el govern havia traspassat a altres fins, la resta no exhaurida del que es va crear per fer front a la pandèmia. Això fa que actualment comptant molt meticulosament pel cap baix, per l’any que ve faltin com a mínim 17.000 milions d’euros que la coalició governamental no acaba de posar-se d’acord d’on han de sortir.
La manca de personal portada per la baixada demogràfica, es nota a totes les branques d’activitat i és un factor preocupant que posa en perill la prosperitat econòmica del país, i la pau social. I en aquest cas, també el futur del país, si un parell de genracions d’escolars, surten de l’escola sense els coneixements mínims que requereix la vida actual. Tot plegat, com el lector pot veure, és un nus gens fàcil de desfer. I si a Alemanya, amb el prestigi de ser un país on la prosperitat se sobrentén, passa tot això, què podem esperar, del nostre país, amb molts menys recursos i amb una política educativa que, pel que he llegit, té més forats que un colador?
