Qui no ha patit alguna vegada el desagradable sentiment de no ser prou bo al llit, o la sensació que el nostre cos no és tan atractiu com hauria de ser?
Aquests sentiments són normals i el més segur és que, amb paciència, desapareguin, però quan hi ha manca d’autoestima es converteix en un veritable problema.
Pensar que al llit ens hem de comportar d’una determinada manera implica que si no fem el creiem que hauríem de fer i de la manera que hauríem de fer-ho ens sentim malament.
L’objectiu de la sexualitat, és el plaer d’estar junts; per amor, per passió o per desig, però, moltes vegades ens exigim (o exigim) cada vegada més. Aquesta exigència, quan l’autoestima no està bé és l’origen d’alguns dels oficialment etiquetats com a trastorns sexuals.
Posem el cas d’un home que pensa que el coit ha de durar més temps del que ell és capaç i s’obsessiona pensant que si no aconsegueix aguantar més estona la seva sexualitat serà un desastre. Aleshores troba que el seu cas té un nom: és un trastorn sexual que es diu Ejaculació precoç. Posar-hi nom va bé perquè vol dir que té tractament, però, per altra un altre cantó pot no ser bo si creu que la sexualitat depèn només de tenir un coit més llarg. Dit d’una altra manera, si la manca d’autoestima fa creure que, si no soluciona el problema d’ejaculació, no podrà gaudir del sexe i s’enfocarà malament el problema, arribarà a les relacions íntimes amb por i, si hi ha por, no hi ha plaer. Segurament, quan l’autoestima està bé, s’accepta el problema, es gaudeix de la sexualitat perquè aquesta no està només condicionada al mateix temps que dura el coit i, mentrestant es pot tractar el problema d’ejaculació d’una manera molt més relaxada i amb millors resultats.
Si la manca d’autoestima arriba al llit, ens sentim insegurs i possiblement transmetem aquesta incomoditat, amb la qual cosa reforcem la nostra creença i ja no som capaços de veure una relació intima entre persones sinó que veiem només “el nostre problema”
La manca d’autoestima té també una incidència molt gran en la percepció del cos i alguns dels trastorns de desig són, en realitat, una manca d’autoestima. Una cosa és que ens agradi millorar alguns aspectes del nostre físic i l’altra és creure que, si no tenim un cos perfecte, no agradarem a la nostra parella sexual. Si en la relació sexual estem angoixats pensant en què el nostre físic no és el que hauria de ser, estarem pendents del cos i no de gaudir de la relació i arribarem a patir manca de desig sexual.
Però, potser, el problema més gran que té la manca d’autoestima sobre la sexualitat és que ens fa vulnerables a caure en mans de determinades parelles sexuals inadequades. Si la parella sexual no et respecta perquè no ets com “s’ha de ser” el problema no ets tu.
Per tant, acceptar-nos i estimar-nos tal com som, és el primer pas i el més important per a millorar, perquè ningú no ens faci sentir malament per ser com som.
